Posts tagged with Emili Cuguç

a l’Opuscle i als Cascalls més fulls —Un parell de vegades m’ha fet servir de dona vella — dona vella molt indulgent, vós; i de bon grat, quin remei! —Dona vella, compreneu? És a dir, si s’escau que aquells dies s’entén amb qualque peix gros, i s’han d’amagar dels maleïts curiosos de la premsa, se […]

a l’opuscle també Jakarta ‘86 — perkara belakang — [5] —Sóc el beta qui l’alfa serveix. —Per manament de la dona, sóc qui com el bord canic nabokovià no fa; el canic merdoset qui (amb quin èxtasi ni amb quina passió!) no frueix, pobrissó, bo i rebolcant-se… pitjor, adeleradament rabejant-s’hi, en la gran caguerada just […]

—Amb braç robust, adient taconet. —En acabat que ella em retrata amb sos molt exactes retrets, prou em conec ans reconec… humit humil betaner (beta petaner). —Els semidéus qui se la carden, em diu que haig d’anar sempre obeint i colent, seguint d’en Ronsard l’emblemàtica ans lògica sentència… —“Poc sóc digne d’amâ’us, mesquí mortal; / […]