Archive for càntic contra els canfelipútrids… i d’altres perles d’alacantina prosa

Cal anorrear la xurma invasora canfelipútrida abans no ens anorreï

Car que altre volen que fer de nosaltres de primer un escorxador i en acabat un cementiri?

Maleïts genocides. The fire next time.

El poble armat mai no perd la llibertat.


asspain the shittiest place on earth with ass-licker shit-eater franco still their fucking boss



Desallotja, sòmines, el canfelip

El cagalàstics cagava elàstics
Els estronts li pujaven i baixaven
I no acabaven de caure mai.

Tothom entorn els envaïen fàstics
La fas o no la fas? — ensems bleixaven.
Si tu no pots, prou podem d’altres rai.



Perplex!

11 octubre 2017

Els catalans, molt més capsdecony que no els altres.

Almenys els altres hi anàvem armats.

Què collons vols exigir amb merdetes de somriures i floretes contra un estat terrorista de sempre addicte a la més folla agressivitat feixista, esclau del desig genocida, ço és, del desig d’anorrear-nos, fer-nos d’una puta vegada extingits.

La “unió” europea és un arroplec d’infames totalitaris venuts a les corporacions assassines.

Només els botiflers abandonen la tasca i l’esperança, i, a cops d’activa llengua, s’avenen a escurar de merda verinosa el forat del cul dels malignes forasters qui (tan deliciosament, oi?) prou els torturen.

Au bah!