Archive for desembre, 2007

Divuitè Verdura

26 desembre 2007

  (18) N’Aristarc Verdura, mort A Catalònia, poble sobirà, tot hi era neu… Havia tornat a ca seua n’Aristarc Verdura, vingut de molt enrere ans de moltes de terres així rònegues com populoses. Em sembla que ja havia fets allavòrens els cent vint anys i tot. –‘Neu a la neu, infants! –animaven a crits llurs […]

Dissetè Verdura

26 desembre 2007

  (17) N’Aristarc Verdura, mort Els mariners són la gent més bruta de l’univers – els penja el moc, puden tothora de valent, i la pell se’ls fa bocins, plena de plagues, i de brians i llúpies. Aquesta és l’experiència de n’Aristarc Verdura, el qual tanmateix sempre els ha tractats amablement i com si fos […]

Setzè Verdura

18 desembre 2007

  (16) N’Aristarc Verdura, mort Desapareixes sense avisar; així és com ets, fantasmal. Desapareixes com apareixies: zas, un fum tènue endut de sobte pel ventijol més fi. Et fons i ningú no sap on pares ni raus. Ets el qui salta daltabaix molt àgilment d’alçades infinites. Saltes d’alçades considerables molt llambrescament – i ni et […]