Archive for novembre, 2005

A l’intenció del ximplet cantant del baf (vull dir, que el baf li canta, pobrissó), esgarrifós senyoret carrincló Camps de la Mort, i del seu tan sapastre i viltingut (i molt cacofònic) “mariatxi balenfiano.” Em diu n’Iu Oblit, de qui el pare era flequer, que son pare (més d’un camí, de petit i de per […]

Així guanyí la capçalera (en acabat de l’urent batalla). Per veure qui era el mascle dominant, l’altre vespre, una mica gats, tota, anava a dir, tota la tribu, mes no arribem pas a tant, diem-ne a tot estirar tot l’esbart — en Cuixplec Marçà, el mestre Llorenç Onzí i jo — ens ho jugàrem a […]

En Llull, l’orxata, els xurros i el xarnec.—Tornava a consirar sobre aquells mites urbans i rurals (universals) tocant a certes enrònies catalònies…—Allò de l’orxata, amb en Jaumet Matàrabs arribant a València i rebent un vas d’orxata d’una remenaire del Carxe, i llavors, és clar, fent espetegar els llavis de safisfacció dient: “—M’hi rabeig, ma damisel·la…” […]