No hi ha al món re més repugnant que un botifler

Divuitè de diorismes Consciència: —Emanació del cos qui es creu unitat. Emanació fluïda d’un cos tanmateix en transició. Mal·leable, esborrable, il·lusió. Il·lusòria emanació del cos: —La consciència veu tothora el teu destí sencer contingut en la mateixa bosseta d’ésser. Cada nova incidència és acunçada al contingut — i el contingut és llavors rellegit com a […]

Vejam què en consira ara sincerament l’Enguixat. —Enguixat, per a quan la desemmerdanyolització total…? —Per a quan, per a quan…? Ai…! Per a quan…? —Sempre imminent, i sempre ajornada, que no? —I tanmateix, com podríem continuar vivint sense il·lusions? —I quant al refemerdèrum sobre l’estataüt, Enguixat, què hi dius? Què hi votaries…, si poguessis votar-hi, […]

Lladre: —Furtiu joc d’endolles perquè els endolls hi burxin. [Lladre, on hom també hi endolla l’endoll, doncs… —Endollar…, que el Fabra alternativament semblava dir’n, deliciosament, antullar… Aquest “antullar” desaparegut a hores d’ara dels de més dels diccionaris… Per què…? Per què desapareixen tants de mots que no són altre que variacions autèntiques de la nostra […]