Per a quan la desemmerdanyolització…?


Vejam què en consira ara sincerament l’Enguixat.

—Enguixat, per a quan la desemmerdanyolització total…?

—Per a quan, per a quan…? Ai…! Per a quan…?

—Sempre imminent, i sempre ajornada, que no?

—I tanmateix, com podríem continuar vivint sense il·lusions?

—I quant al refemerdèrum sobre l’estataüt, Enguixat, què hi dius? Què hi votaries…, si poguessis votar-hi, és clar…?

—Vols dir què votaria al remerdaferum, si fos merdanyol…? Car… Via fora! No sé pas si la gent se n’adonen…!

—De què, home?

—Que pel fet que sóc un català, no pas cap merdanyol, no puc votar… No puc dir NO a l’estataüt! Quina paradoxa, quina perplexitat, quina merda…! Car cal ésser merdanyol per a votar al refermamerderaferumèrum soi-disant “català”…!

—M’ha semblat que deies que NO…?

Èccoli-quà. Car això hi votava, si doncs els malparits merdosos qui ens ocupen prou me’n deixaven… Que NO… Que NO! — fiqueu-vos l’estataüt forat del cul amunt, i baldament us rebentés per sempre pus. Prou falòrnies, trossos de merda! Car…

—Car…?

—Ja ho saps. No és prou palès…? L’únic que volen: perennitzar la puta ocupació.

—Na Minerva mateixa, amb el davantal ple de taques de greix i de guix, se n’hauria adonat. Tret que, oi, Enguixat…?

—Vivim en uns temps escarits, gairebé pòstums, on imperiosament l’enganyifa assoca.

—Tu ho has dit, o… Com en diuen els indis emplomallats…? Howl…!

—Howl. O, ara que m’hi fas pensar, amb mots del cèlebre pingüí Minerva, tot i que força llefec, força llefre pel que fa als cigrons: “—Xollats i eixullats rai.”

—Orbs i tosos — que bé que ens descriu l’eximi pingüí.

—Eixarmats, plomats i prests, a trenc de sacrifici.

—O a trenc de graelles. I en acabat, això dels pingüins, es menja com…?

—Mana?

[@more@]



Comments are closed.