Archive for maig, 2005

Pla ho confesse, matalassers.No em torturéssiu més. Jo qui fui (i amb molta d’honor)Una de les primeres senyoretes de llençarLes calcetes flairoses devers n’Elvis GloriósI una de les principals (àpex de mon viure, vós!)De qui no solzament l’heroi va roplegar-lesAns va ensumar-les bon tros i tot… Pel fet que sóc una fan (àtica!) del Sabater […]

Viure amb un acadèmic de nota m’il·lumina tot. Baldament aviat n’esdevinc menys soc. Se m’en foté en Maçó quan li vaig dir del sorollet al cap. Li dic: “Em brunz l’arna incorporada. Tinc el tinnitus, tu. No serà pas…?” (Perquè era especialista en càncers de cervell.) M’imaginava que no fos que unes tisoretes se m’haguessin […]

D’on surt i què vol aqueix condemnat pampana…? El pampana Sam Abrams a l’Avui… Article lamentable: "Tots els Graves a Frankfurt." Fementit, hi diu: "…detecto que es va estenent cada vegada més a la cultura catalana, una actitud de progressiu aïllament i desagraïment [sic]. És a dir, contra més recursos i més possibilitats té la […]