No hi ha al món re més repugnant que un botifler

Jo qui fui (i amb molta d’honor)
Una de les primeres senyoretes de llençar
Les calcetes flairoses devers n’Elvis Gloriós
I una de les principals (àpex de mon viure, vós!)
De qui no solzament l’heroi va roplegar-les
Ans va ensumar-les bon tros i tot…

Pel fet que sóc una fan (àtica!) del Sabater (oh!)
President del govern cagalló
Li llencí l’altre jorn on ell era de gira
(Gairebé aitan famós per eixos verals com el Boss!)
No pas calcetes, pobrissona, no!
(Amb la vergonyeta dels bolquers tots repixats
Car ara som padrina tronada ans granada)
Mes (encar més flairós) un mitjó
(A part que açò ho trobava fort adient —
No fotem: Sabates i Mitjons!) Doncs
Li llencí un mitjó molt brut
(Se sua en les aglomeracions!)
I allavòrens (oh divina intercessió!)
Si no l’agafà molt afalagadament!

Justa! Tinguí l’immens gaudi cum goig
De veure que l’aplegava del seu tarot
On s’havia anat a estavellar (el mitjó!)
(I els gurrípies bofiescs boigs de terror!)
I ell, sobre, s’hi mocava (tan senyor!)
Ans se’l desava d’allò més curosament
(Quina alta osca de tria, quin alt grau de distinció!)
A la butxaca dels pantalons…

Feliç me’n torní — ja em puc morir
Rient i tranquil·la
Car quin gran home, recony!
I farà aitant de bo als catalans!

Només espere que no es mori també
Cagant.