Archive for octubre, 2004

Com amb els romàntics, la serp és la bona, L’àliga la merda cagada i enemiga. Com deia ahir en Dick Gregory — l’àliga molt de treure pit, però l’únic que sap fotre és atacar de cop-descuit (és a dir, traïdorament) el més petit. Dementre que una papallona de no-re (per exemple) pot anar fent i […]

Es veu que s’han atansat covardament a casa d’un infant català (aquest camí a Lloret) i li han robat (això és el foten els castelladres: Robar a mà armada, ho porten a la puta sang) tot el que li pertanyia. En aquest estat d’ocupació constant malvivim, i per a malviure d’aquesta manera més val morir. […]

Un pobre desgraciat qui enlaira la bandera cagallona de l’enemic castelladre, se’n pot anar a la merda. Venut! A mi allò que m’atreu és la selecció de Catalònia qui encoloma tacons d’onze i dotze gols i enlaira la senyera comcal: l’estelada de l’independència. La resta són romanços de cagallonet sense importància. Perdrosa Merdosa. Com tant […]