21 octubre 2004
La serp és la nostra, l’àliga és l’imperi feixista
Com amb els romàntics, la serp és la bona,
L’àliga la merda cagada i enemiga.
Com deia ahir en Dick Gregory — l’àliga molt de treure pit, però l’únic que sap fotre és atacar de cop-descuit (és a dir, traïdorament) el més petit. Dementre que una papallona de no-re (per exemple) pot anar fent i travessar oceans sencers molt emprenyats. Hem de sàpiguer escollir els nostres símbols. No caiguem mai en la merda xarnega del molta fressa i gens d’endreça. Molt treure pit i el tenen buit o ple de fum fètid.
Ho pensava ahir.
On em guaití la llengua a l’espill.
I sapiguí i reconeguí que la meua llengua és una serp autònoma.
Autònoma i bífida, i m’enraona com li enraon.
I que sap que, autònoma i tot, sense manguis no pot anar enlloc. I que si mai em mossega la puc obligar a xampurrejar en xarnec, d’on, pobra, automàticament, es transformaria en cagalló.
Ferrante Torrente s’ha tornat un cagalló de cop i sobte. Mai més no el llegirem.
Quin gust de merda tot el que ha dit abans!
Botifler!
[@more@]
Filed by cuixplec at 23:30 under General
Comentaris tancats a La serp és la nostra, l’àliga és l’imperi feixista
