18 octubre 2004
Sabeu què us dic?… Perdrosa Merdosa.
Un pobre desgraciat qui enlaira la bandera cagallona de l’enemic castelladre, se’n pot anar a la merda. Venut!
A mi allò que m’atreu és la selecció de Catalònia qui encoloma tacons d’onze i dotze gols i enlaira la senyera comcal: l’estelada de l’independència. La resta són romanços de cagallonet sense importància. Perdrosa Merdosa. Com tant de merdoset qui enlaira la bandera de l’enemic. Ja sabem que són molt ruquets, pobrets. Com aquells miserables tennistes qui volen guanyar justament per a l’enemic, o aquell tros de fava datpelcul qui es diu puyol (nom de conegut botifler) i propagandeja pels castelladres i llur selecció de xucla-cagallons.
Au, a cagar. Quines ganes que no en romanguin gaires més! Maleducats, educats pel feixisme ambient escolar, on els fan apendre una llengua fastigosa i els diuen que pertanyen a una contrada enemiga. Però que t’ho diguin és una cosa, que t’ho creguis és de ximplet, de carallot, de datpelcul, de filldeputa, de trinxeraire, de venut i de merdós.
Només cal tindre dos dits de front i veure com l’enemic t’enganya. Som catalans, som independents, i qui es creu espacaganyol és massa tanoca i cassigall perquè sigui digne d’ésser anomenat català. No pot ésser català tothom qui vol. Només és català qui és independent de l’ofec xarnec. Qui encara n’és mig asfixiat, no compta. Així que aquest Perdrosa Merdosa, com tots els altres pobres miserables carrinclons qui treballen per a l’enemic, com si no hi fossin, vós.
[@more@]
Filed by cuixplec at 0:51 under General
Comentaris tancats a Sabeu què us dic?… Perdrosa Merdosa.
