No hi ha al món re més repugnant que un botifler

ara que m’he mort

ara que m’he mort
i els cucs se’m mengen
o se’m menja el foc
somric al foc
somric als cucs

car abans d’anar-me’n
aprenguí a somriure
aprenguí a dir ep
a totdéu

aprenguí a viure
amb tot allò qui fos
si fa no fa viu
i no se’m volgués menjar
de viu en viu
mentre fóra viu

somriguí finalment al gos
i als brutals
i llurs bramuls
somriguí a cada soroll
i contratemps
a cada pudor
a cada maltempsada
a cada inconvenient
a cada nyap
i tap

i si he anat
(cada dia pus)
semblant un nap

un nap qui va perdent
suc i ja put

tant se valia

car per a això hi som
per a podrir’ns-hi
fer’ns-hi malbé
perdent el suc
passats
pudint
macats
sens remei
esdevinguts tot lloques
i sabaters

he pertangut
(em dic)
hi fui

integrat del tot
desintegrat
integraré el tot

de l’ombra
a l’ombra
i bona nit

i els dic
i agraït
tots els qui em fóreu
àtoms o ions
brins o brenys
brosses o corpuscles

al capdavall somriguérem
ca
això rai

au res doncs
torneu’s-en
al tot

quin gros privilegi
entre tots
els qui ens hem estat
al mateix capoll
tanmateix doncs
d’haver adu estat gaire

d’haver adu viscut gaire
d’haver somrigut gens

joiosos al capdavall
d’haver mai estat inclosos
al mateix ball sens fre
ni mesura ni raó

perduts i retrobats
i ara perdent’ns-e de bell nou
en ombres rutilants
d’oldanes totalitats
qui col·lideixen
sense que ningú
mai pugui tampoc
alterar-s’hi el fat
ni menys mai treure’n
l’entrellat

Tweet

Filed by cuixplec at 6:32 under General
Comentaris tancats a ara que m’he mort

ara que m’he mort

ara que m’he mort
i els cucs se’m mengen
o se’m menja el foc
somric al foc
somric als cucs

car abans d’anar-me’n
aprenguí a somriure
aprenguí a dir ep
a totdéu

aprenguí a viure
amb tot allò qui fos
si fa no fa viu
i no se’m volgués menjar
de viu en viu
mentre fóra viu

somriguí finalment al gos
i als brutals
i llurs bramuls
somriguí a cada soroll
i contratemps
a cada pudor
a cada maltempsada
a cada inconvenient
a cada nyap
i tap

i si he anat
(cada dia pus)
semblant un nap

un nap qui va perdent
suc i ja put

tant se valia

car per a això hi som
per a podrir’ns-hi
fer’ns-hi malbé
perdent el suc
passats
pudint
macats
sens remei
esdevinguts tot lloques
i sabaters

he pertangut
(em dic)
hi fui

integrat del tot
desintegrat
integraré el tot

de l’ombra
a l’ombra
i bona nit

i els dic
i agraït
tots els qui em fóreu
àtoms o ions
brins o brenys
brosses o corpuscles

al capdavall somriguérem
ca
això rai

au res doncs
torneu’s-en
al tot

quin gros privilegi
entre tots
els qui ens hem estat
al mateix capoll
tanmateix doncs
d’haver adu estat gaire

d’haver adu viscut gaire
d’haver somrigut gens

joiosos al capdavall
d’haver mai estat inclosos
al mateix ball sens fre
ni mesura ni raó

perduts i retrobats
i ara perdent’ns-e de bell nou
en ombres rutilants
d’oldanes totalitats
qui col·lideixen
sense que ningú
mai pugui tampoc
alterar-s’hi el fat
ni menys mai treure’n
l’entrellat

Tweet

Filed by cuixplec at 6:32 under General
Comentaris tancats a ara que m’he mort