No hi ha al món re més repugnant que un botifler

Feixista eu…? Hum!

(És que… Una altra senyoreta carrinclona em diu de “feixista”. Em sembla que se m’esfereeix debades. Creu que estic “obsedit” amb els repugnants de ponent. Si doncs ja no els teníem damunt emprenyant de continu, és clar que me la portarien tan fluixa com els la porten als portuguesos — qui l’anglès dugué a l’independència i a naltres ens va deixar que el gavatx i el castelladre, els bessons borbònics (borbònics eren els qui en acabat, al segle vint, es digueren feixistes) ens anessin donant pel cul uns dies més… [Fins a quan…?] Diu la senyoreta que es diu “Valentí”, tret que, és clar, no cal ésser’n gaire, de valentí, anant a favor dels opressors amb tot un exèrcit darrere, per molt covard que aquest exèrcit sigui, i tot un aparell feixista d’estat, de qui el terrorisme és conegut arreu i immensament palès.)

Feixista, doncs, eu…? Hum, vejam, vejam…

Shit, no; not a chance! I wished!

Car per a ésser feixista cal abans tindre un estat. Feixisme, com tothom sap, és nacionalisme d’estat. I un feixista és, doncs, un nacionalista d’estat.

Tan difícil és entendre-ho?

Hum, els castelladres tenen estat i són castelladristes. Feixistes, doncs, i no pas poc! Castelladristes o e-panoles, mateix mot per a anomenar els feixistes. Sí. Hum, els gavatxs tenen estat i són nacionalistes… Feixistes, o jacobins, tant se val, el mateix mot.

Mes on és l’estat dels catalònics del món…? Orfes, esgarriats.

Com puc ésser feixista! Vull ésser’n i no puc! I wanna be a fascist, yeah, yeah, yeah!

Què més voldríem que poder ésser feixistes! Voldria dir que tenim un estat i que entost d’ésser víctimes del terrorisme feixista de l’estat qui ens oprimeix i ens anihila, ens podríem tocar els collons reposadament i sense tantes de pors. [Tret que tenint un estat ja no ens caldria voler’l, i per què ésser nacionalista quan tens un estat que prou t’empara els drets…?]

Alguns dels detallets que et pinten feixista (segons Lawrence Britt,
al “Free Inquiry magazine”, 2003)

1. Powerful and Continuing Nationalism. Nacionalisme seguit i fort. Els règims feixistes usen constantment els símbols patriòtics [en el cas dels sapastres xarnecs, el flamenc, la tortura dels braus, les banderes franquistes, l’e-pana, e-pana pertot arreu].

Feixista, doncs, eu…? No; em fot f àstic el flamenc, la guàrdia civil, la mort bestial dels pobres braus, i em cag en e-pana i els murcians de merda cada moment que hi pens. I crec que Bajadolif i Salamanka amb S de creu gammada són poblets on l’escarransiment hi és flagell.

2. Disdain for the Recognition of Human Rights. Desdeny al reconeixement dels drets humans. [Quin dret té un català a e-pana…? Cap. Per exemple: els seus fills no poden estudiar-hi en català. Fins i tot l’ocupació de casa seua pels covards exèrcits i els criminals jutges feixistes castelladres el tenen sense drets (a casa som i sembla que ens n’hi han tret). Demaneu-li al professor que gosà parlar en català als bocins de merda armats i uniformats. Demaneu-los-ho als balenfianos, víctimes del terrorisme d’estat xarnec, enxarneguits ara fins a esdevindre larves de cadàver.]

3. Because of fear of enemies and the need for security, the people in fascist regimes are persuaded that human rights can be ignored in certain cases because of “need.” The people tend to look the other way or even approve of torture, summary executions, assassinations, long incarcerations of prisoners, etc. [L’enemic som nosaltres, i els bascs i llur molt torturats presoners polítics. Com als anys del franquisme, amb els vermells i maçons estranyament desapareguts.]

4. Identification of Enemies/Scapegoats as a Unifying Cause. Identificació d’enemics/bocs emissaris com a causa que els uneix. [Ja sabem per què servim els catalans, per a fer l’e-pana més e-pana.]
The people are rallied into a unifying patriotic frenzy over the need to eliminate a perceived common threat or foe: racial , ethnic or religious minorities…, terrorists…, etc…

5. Supremacy of the Military. [Puta bòfia xarnega pertot arreu.]
Even when there are widespread domestic problems, the military is given a disproportionate amount of government funding, and the domestic agenda is neglected. Soldiers and military service are glamorized.

6. Controlled Mass Media. [Mitjans de comunicació controlats per l’estat.] Sometimes the media is directly controlled by the government, but in other cases, the media is indirectly controlled by government regulation, or sympathetic media spokespeople and executives. [Els catalans esborrats pertot al món; si gosem piular, com quan volíem jugar al palet i els patinets — vols tímida innocència! — i ens tregueren del mapa ferotgement.]

7. Obsession with National Security. [Obsedits amb la seguretat “nafional”, per exemple, contra els valentins patriotes bascs qui tantes d’alegries ens han donades, déu els beneexi.] Fear is used as a motivational tool by the government over the masses. La por és quelcom que hom engresca i atia per a tindre les masses xarnegues acollonides i tan sanguinàries com ara.

8. Religion and Government are Intertwined. Religió i govern tot u. Els bisbes xarnecs pertot arreu enverinant la puta plebs. Governments in fascist nations tend to use the most common religion in the nation as a tool to manipulate public opinion. Religious rhetoric and terminology is common from government leaders, even when the major tenets of the religion are diametrically opposed to the government’s policies or actions.

9. Corporate Power is Protected. El poder corporatiu protegit. [Ai quan piulen els botiflers de la Caixa…! Tot el feixisme castelladre s’aixeca a parir contra els catalans!] The industrial and business aristocracy of a fascist nation often are the ones who put the government leaders into power, creating a mutually beneficial business/government relationship and power elite.

10. Disdain for Intellectuals and the Arts. Hom es caga en els qui pensen en català, i hom duu als núvols roses els traïdors datspelcul qui ho foten en sucursalista, en botifler i en pikho. Fascist nations tend to promote and tolerate open hostility to higher education, and academia. It is not uncommon for professors and other academics to be censored or even arrested. Free expression in the arts is openly attacked, and governments often refuse to fund the arts.

11. Obsession with Crime and Punishment. Aquell jutge Garçó, cambrer qui li agrada molt de bellugar el culet, gran exemple, i el Merdaska d’ara qui es fot a ensumar el cul dels patriotes bascs i rebrà, déu ho vulgui, com qui ho fa amb una mula guita, una bona guitza. Under fascist regimes, the police are given almost limitless power to enforce laws. The people are often willing to overlook police abuses and even forego civil liberties in the name of patriotism. There is often a national police force with virtually unlimited power in fascist nations.

12. Rampant Cronyism and Corruption. Amiguisme i corrupció pertot arreu. Sobretot dels fofialita i er pepé. Amb aquells vomitius Narfís i Çaplana d’exemples relluents. I n’hi ha milions. El Kamps de la Mort, el Pikete d’Execufion, etc. Fascist regimes almost always are governed by groups of friends and associates who appoint each other to government positions and use governmental power and authority to protect their friends from accountability. It is not uncommon in fascist regimes for national resources and even treasures to be appropriated or even outright stolen by government leaders.

13. Fraudulent Elections. Els catalans qui no som merdanyols no podem ni votar en els ridículs referemdumets vigilats pel castelladre, i encara menys per la llibertat de la nostra nació. Sometimes elections in fascist nations are a complete sham. Other times elections are manipulated by smear campaigns against or even assassination of opposition candidates, use of legislation to control voting numbers or political district boundaries, and manipulation of the media. Fascist nations also typically use their judiciaries to manipulate or control elections.

On és el meu redéu feixisme…? On és el meu estat…?

[@more@]

Tweet

Filed by cuixplec at 4:57 under General
1 Comment