No hi ha al món re més repugnant que un botifler

Així veig l’oratge: sec i net,
Com la dona, eixuta i impol·luta,
I el ciclista, exacte i veloç.
I el ramader, qui duu el ramat
Sense romanços
De dret a l’indret calgut.

Breu en l’intercanvi,
Net en la neteja,
Arbre en el rebombori,
Arbre mut i vigilant,
Guaitant que l’incendi
No et sobrepassi.

Ara, saludant la gent,
Mai acoquinat pels gossos;
Amb una capcinada
Saludant la dona
Eixuta i impol·luta
Rere els vidres de la finestra.

Car cal netejar de teranyines
I de l’antiga pols
Cada raconet, i cal
Llençar les antigalles
Sense recança.

I cal caminar eixut
I sense por, admirant
El ciclista i el ramader,
Els qui, netament obsedits
Per llur tasca, breus
I nets i drets
I sense matràfoles
Van per feina.

Prenen dreceres,
Saluden la gent;

Recorden en les festes
Els bons temps de les festes
D’antanyasses
D’on cap objecte no en roman,
Car cal sempre tindre-ho
Tot net, tot net,
Tot net i dret, esclet.

Home-arbre,
Home-bicicleta,
Home-ramat,
Home-solució,
Home-breu,
Home-net.
Home-net.
Home-net,
Dret i esclet,
Home al gra.

Lògica, obsedida,
Ininfluïda
Deducció,
Dient adéu
Amb una seca capcinada,
Exacte i veloç
Cap a l’indret on va.