4 novembre 2005

Som al cinquè

Som al cinquè

1.—Quan això es deia…

Plec intercrural,

hi duia aquesta explicació:

—Allò que hi ix. Del plec intercrural d’aquesta estona exacta. Ah…!

_______

2.—Quan es deia…

Lletradurístic qüern,

hi feia…

"…duralletrístic i antipolític — antipolític, és a dir, contra els repel·lents qui ens voldrien manar què fotre — qui ens voldrien manar, tarats, delerosos de violar’ns…"

________


3.—Quan es deia…

xi,

"–amb xi gens esmussat o amb raor faitís, d’esmolat llos, et talla la romeguera monçonegaire pels volts del cert; ausades, té l’atuell jugulaire a la pingueressa i se te me’l treu en un tres i no res i allavòrens te me l’escapça, la rampoina baldera, ep."

________

4.—Quan es deia…

roure,

i més tard roure encès,

" … … és tan enyorós de fuà i d’adí i d’essencialitat que es pensa roure — ah, amb son padrí entre cassanelles i banyarriquers! — com podria pensar’s pi — ah, les pinedes caçant-hi bolets! — com olivera — ah, els olivets catalogant-hi serps! — com codonyer — ah, l’aspror impensada en acabat d’aitant esquivar cleda i bardissa! — com magraner — ah, vora el riu, i l’olor de molsa i escata als còdols! — com pollancre — ah, la pollancreda remorosa voltant el camp de futbol! — com figuera — ah, l’estiu dels alts arbres farcits! — com noguera — ah, els horts, i els retrucs del tennis! — com faig d’abundants fages en fagedes d’exactitud, com cirerer de merles, com…"

_________

5.—Ara que es diu…

L’onzè enze dels onze,


Mestre Llonze, l’onzè enze dels onze, és el pipioli, el caganiu, pobrissó…

–"Sóc el pipioli; sóc el caganiu; són el qui rep; sóc l’obscè darrer; l’onzè dels onze enzes; l’onzè enze dels onze; dels onze enzes, l’onzè."

Mestre Llonze, zombi sonat, zonat a la ziga-zaga, zebrat a la pingpongaire, guerxat, guixat a la biorxa, fotent guitzes a betzef…

Psiquedèlic del maldecap no ens ensenyes re de bo.

[@more@]

* Filed by cuixplec at 21:48 under General
* 2 Comments



2 Responses to “Som al cinquè”

  1.   begony Says:
    novembre 7th, 2005 at 23:20

    ai bononze, veig que ens heu desallotjat de ca vostra…
    reconec que estem en baixa forma…dies grisos…homenatges pòstums…
    ens restava, però, l’honor de pertànyer a la llista dels 40 enzes principals i catalònics i residuals i bemparides. llastimeta…

  2.   onzè enze Says:
    novembre 8th, 2005 at 3:37

    pas que és gens personal! bona dona, caldria més!

    és que sóc enze de mena. enze dels tretze són tretze. tinc el convenciment que (a tornajornals) ens hem d’estalviar de l’algaravia de l’enemic durant tres cents anys pel cap baix.

    i de més a més, sempre m’han fotut un fàstic visceral els qui nats a casa nostra, o de família nostrada, trien (tothom qui triï el que pugui, és clar; mes jo trii de tindre’ls fàstic), trien de funcionar covardament justament amb l’algaravia del “poder enemic” que ens vol trepitjar com vils cuques safaroses.

    què hi voleu fer. si triessin xinès o asturià (que no ens han mai ofès), segurament que no hi diria res.