No hi ha al món re més repugnant que un botifler

Mas, et massa carallot, torna-te’n al mas, i emporta-te’n la Gallina i fica-la al corral, i emportar-te-n’hi el Duran i Salamanka i que hi faci de pastor de gallines, que hi faci de gallinaire malfadat, i que per comptes de perbocar tanta de gallinassa, que la reculli i l’aprofiti per a pujar enciams. Entre tots, convideu-n’hi els xarnecs amb els quals sou tan amics i a veure si us moriu tots de l’empatx.

Tanta de prudència traïdora, demanant que aquell pobret moderadet i cada dia més espantadet Carot i Rovira es torni a penedir. I de què? De la peudebancada pensada i dita per cada català no pas traïdor. Que res que doni més vent a la Merda, capital dels castelladres, és pudor als nostres nassos. Aquell catau de lladres on desen sistemàticament el que ens roben i on es rabeja la repulsiva burocràcia qui ens atenalla només volem que cap flagell sobtat l’arrasi. Només així respirarem.

El Mas, la Gallina, i els altres xuclacagallons…, quan demanaran que es penedeixin els criminals enemics?… Quan deixaran de demanar que ens penedim nosaltres?

Encara no hem sentit que es penedeixen els castelladres de la ganivetada a l’esquena que ens entaferraren a Fresno, Califòrnia.

I qui ha sentit aquell cadàver corromput qui espolia Galícia demanar-nos perdó? I qui ha sentit l’Iburro massa ruc retreure’s de les constants datpelculades criminals que ens etziba?

I el govern castelladre per l’incessant lladrocini? I llur bòfia ocupant, opressora, criminal, i llur exèrcit assassí?…

Tots els qui som fa anys sota llur peülla pudent, plena de merda i de sang, voldríem sentir que ens demanen perdó d’una puta vegada per haver-nos torturat, matat, espletat, robat i violat. I voldríem sentir que es penedeixen d’haver-nos feta empassar llur “constitufion”, aquell paper de merda feixista que ens imposa llur llengua repugnant, i llurs lleis de castelladre avar i escarransit.

On és el perdó que ens demanen per l’invent d’aquell ninot repulsiu Franfisko Franko Kampos Kampeador, capatàs del llord pagerolisme balenfiano, un altre qui fa malbé els noms altrament sempre molt honorables de València i Barcelona i els destrueix i enxarnegueix en Balenfiah i Barf(!)elonah, perquè sonin com una merda i els qui hi viuen se’n sentin cada dia més.

Per què no demanen perdó els trossos de merda qui exigeixen el boicot als tímids productes pseudocatalans, com aquell xampany català qui ni gosa ésser xampany ni català?

Què hi fotem lligats a uns imperdonables avariciosos cruels qui l’únic que volen és continuar espoliant-nos de tot, i encara exigeixen que els demanem perdó?…

Traïdor cada cagat qui viatja a la Merda; traïdor cada cagat qui empra re enemic, qui llegeix en enemic, qui guaita cine en enemic, qui pensa en enemic; traïdor qui demana prudència, és a dir, la continuació de la violació; traïdor qui ens empeny al suïcidi de demanar perdó justament a qui ens tortura i cerca desesperadament a anihilar-nos definitivament. I qui diu perdó quan l’hauria de dir més grossa, aquell si més no que tingui prou dignitat de callar. Catalònia desapareix, ço que ja és prou emprenyador. No cal que desaparegui, sobre, cagant-se als calçotets. Tenim la raó contra bords i lladres, feia aquell vers que tothom sembla haver oblidat.

Bords (és a dir, malparits) i lladres — qui els demanaria perdó, si no fos que t’encanonessin, o si no fos per què n’ets un altre com ells?

Si t’encanonen, cal que tothom ho vegi. Els castelladres ens encanonen — només els obeïm per la força de les armes. Doncs, no tenen altra legitimitat que la del criminal. Cal que ho digueu ben fort. Si no ho voleu dir, i encara demaneu perdó, ja sou com ells, ja els feu la farina blana, ja en sou còmplices molt traïdors.