Pel que fa a en Colom i la seua catalanitat indiscutible

Havia llegit ahir que en Merrill presenta al Discovery Channel un programa sobre en Colom, on dóna per descomptat que en Colom era català, ço que fa anys  i panys que prou sembla una evidència. El savi seriós Jordi Bilbeny ens ho ha anat explicant. Però fa l’efecte que ens cal gent de fora (percebuda, és clar, com a més objectiva) perquè ens n’adonem, fins on arriba la decepció, és a dir, l’enganyifa castelladra. I segles que fa que l’impostura dura. 

L’havíem sentit a Washington DC exposar-hi part de la seua tesi. Tothom convençut. Corr fa anys per internet aquest article d’ell, que em plau de reproduir (sense esmenar-ne molla).

RAONS DE LA CATALANITAT D’EN CRISTÒFOR COLOM

Com que un dels objectius bàsics de la censura espanyola al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII fou esborrar els noms dels catalans de les cròniques de la descoberta d’Amèrica i crear i escampar la idea que no havien intervingut ni en aquesta gesta naval, ni en la seva evangelització i poblament posteriors _i que el Nou Món, per tant, quedava reservat únicament als regnes de Castella i Lleó, amb la total exclusió de la corona catalano-aragonesa_, amb molta més raó s’havia de canviar el nom i la naturalesa d’En Cristòfor Colom.

Calia tallar de soca-rel qualsevol lligam del Descobridor amb Catalunya. Per la qual cosa se l’italianitzà. Li canviaren el cognom de "Colom" per "Colombo" i li cercaren un origen consemblant: genovès. Això, vingué sobretot afavorit pel fet de trobar uns Colombo a Itàlia i per l’ús corrent, entre els castellans de l’època, d’anomenar "genovès" a qualsevol estranger.

A l’interrogatori presentat per En Baltasar Colombo al Consell d’Índies el 1594, diversos testimonis asseveraran la mateixa idea. Dos d’ells declararan "que a Espanya s’anomenen genovesos tots els estrangers". Pel fiscal, "Antonio Frasca, sicilià va dir que en tot aquest temps i [per] moltes plàtiques i converses de persones d’aquest regne de Castella ha vist que indiferentment se solen anomenar genovesos els estrangers d’aquest regne, encara que siguin d’altres Nacions". Per això mateix, aquest testimoni "creu i té per cert que al dit Almirall Cristòfor l’anomenarien genovès encara que fos d’una altra nació".

No ens ha pas de sobtar que, encara al segle XVI, no es cregués en la genovesitat d’En Colom com un fet que provés la seva nacionalitat, ans tan sols la seva estrangeria a Castella. El seu fill Ferran ja denuncià aquest intent d’italianitzar-lo com un senyal claríssim d’ofuscació històrica. Segons ell, "alguns, que en certa manera volen enfosquir la seva fama, diuen que fou de Nervi; d’altres, de Cugureo; i d’altres de Buiasco, que tots són llocs petits, prop de la ciutat de Gènova i a la seva ribera; i d’altres, que volen enaltir-lo més, diuen que era de Savona, i d’altres genovès".

A hores d’ara no tinc el més mínim dubte que "genovès" volia dir "estranger". I com que En Colom fou tractat sempre com a tal a Castella, és perfectament acceptable que aquesta denominació d’estrangeria es concretés posteriorment, per raons polítiques i d’Estat, en l’estricte fet de "ser de Gènova". Això és fàcil de veure analitzant comparativament els diversos manuscrits de las Memorias del Reinado de los Reyes Católicos de l’Andrés Bernáldez. Doncs bé: mentre el manuscrit 1355 de la Biblioteca Nacional de Madrid, al 99 de la Biblioteca del Duque de Gor i al 303 del Museu Britànic, En Colom hi consta com "natural de Milà", al manuscrit A-83 de la Biblioteca de la Real Academia de la Historia i als 619, 1359 i 18215 de la Biblioteca d’Espanya, hi és com a "natural de Gènova". En Manuel Gómez-Moreno i En Juan de M. Carriazo, en l’estudi crític que precedeix l’edició de les Memorias, ens innoven que el manuscrit 1355 és "de lletra com del segle XVII, però està datat el 1594". La mà del censor hi és, novament, present. I ha tingut la missió d’anar naturalitzant el Descobridor d’acord amb la tendència que anava a l’alça: primer milanès i, finalment, genovès. El fet que En Cervantes (o millor dit: un dels seus supervisors literaris), a El Licenciado Vidriera, en una data prou pròxima, el faci "venecià", s’explica tan sols tenint en compte el que he exposat fins aquí: la desnacionalització de l’Almirall i la seva consegüent italianització a fi d’esborrar-ne tota connexió amb Catalunya.

De tota manera, hi ha un punt en aquesta estrangeria d’En Colom, en què "genovès" també hauria volgut dir "català": el 23 de juny de 1498, En Ruy Gonçales Puebla, ambaixador dels reis a Londres, escriu als monarques per raó de les recents exploracions nàutiques d’En Joan Cabot, i l’anomena "un altre genovès com En Colom". Donat que En Cabot es va naturalitzar venecià el 28 de març de 1476, i que sota aquesta naturalesa es va desplaçar a Anglaterra, on ja l’any 1496 hi és documentat com a "citizen of Venes", és del tot incomprensible l’expressió d’En Ruy Gonçales, si no fos que està manipulada o bé que ja sabia d’antuvi la catalanitat d’ambdós navegants. I que, en aquest cas, "genovès com En Colom", només vulgui dir "català com En Colom".

Claustre de St. Jeroni de la Mutra on sembla que tingué lloc l’entrevista dels Reis Catòlics i Colom

Encara més: la catalanitat d’En Colom, ultra l’evidència que delata el seu propi cognom a la quasi totalitat de les edicions europees de la Lletra en què anunciava la descoberta, on hi és escrit sempre "Colom", àdhuc en les edicions italianes; ultra els catalanismes exasperants de tots els seus escrits; ultra la multitud de topònims catalans amb què batejarà les noves terres d’Amèrica; ultra els lligams genealògics amb la família barcelonina dels Colom-Bertran; i ultra les afirmacions d’En Ferrer de Blanes (en què es palesa que tant ell com l’Almirall tenien uns mateixos senyors i compartien una mateixa Espanya), resta explicitada en els mots exactes de l’Almirall que l’expressen sense el més mínim restrenyiment conceptual.

Així, en el Memorial que va donar a l’Antoni de Torres per als reis, a la Isla Bella (després anomenada Isabela) el 30 de gener de 1494, demanava que se l’encomanés a Ses Alteses "com a Rei i Reina, els meus senyors naturals, al servei dels quals jo desitjo finar els meus dies".

Aquesta expressió de "senyors naturals" és capital per treure el desllorigador de la seva catalanitat. En Caius Parellada hi dedica un capítol sencer del seu magistral llibre Colom venç Colombo. La vera naturalesa catalana del Descobridor del Nou Món. Per l’autor, "la dita expressió té un sentit i un abast evident, que hom pot defugir amb subterfugis, car implica, en qui la profereix, que és sotmès per obra d’un fet natural d’aquell o aquells a qui s’adreça. És a dir, que En Colom es considerava súbdit dels Reis Catòlics per naturalesa, ço és, per efecte de ser nadiu d’algun dels seus regnes, i no pas com a conseqüència d’un acte de naturalització o de submissió contractual. Ara bé, com que En Colom no era súbdit de la corona de Castella, on indiscutiblement era estranger, tal com consta en molts documents que s’hi refereixen, i així mateix tal com va reblar el fiscal Pedro Ruiz en el plet menat pel fill i hereu del Descobridor, Dídac Colom, contra la corona de Castella, en el qual plet el dit fiscal va sostenir que «el dit Cristòfol Colom era estranger, no natural ni veí del regne» però en canvi, tenia per senyors naturals i per això n’era súbdit, aquells mateixos reis que, si bé eren reis de Castella, també n’eren d’altres regnes, això vol dir que era natural d’aquests altres regnes".

Per tant, si En Colom era natural d’Espanya _com ho testifica En Ferrer de Blanes_, i se’n desprèn de la Lletra a En Santàngel; si l’edició alemanya d’aquesta mateixa Lletra, traduïda del català, l’anomena "Cristoforus Colon von Hispania"; si tenia els Reis Catòlics com a senyors naturals, però ell era estranger a Castella, vol dir només i únicament que era natural de qualsevol terra de la confederació catalano-aragonesa.

[@more@]



4 Responses to “Pel que fa a en Colom i la seua catalanitat indiscutible”

  1.   Joel Català Says:

    Per la gent racional i sense ànim inquisitorial que visita aquesta web, i que vugui tenir contacte amb la realitat de la guerra mundial actual (que s’esdevé a Amèrica, al Sudan, a l’Iraq i a Catalunya), i amb els fets, més enllà de la fantasia que la coalició de l’Islam i el “progressisme” políticament correcte han fabricat per la destrucció de la nostra civilització:

    http://www.jihadwatch.com

    En una cosa sí coincideixo amb el senyor Rudi:

    Confio “[..] que guanyarem els qui volem un món millor, on els aprofitats i els demoníacs acabin tots tancats al manicomi o a la presó, que és on han de cabre, i prou.”

    Per què això sigui possible, Saddam Hussein ha de ser penjat.

  2.   Joel Català Says:

    Cuixplec,

    Si l’editor del weblog no facas del teu esperit de censor, podràs llegir la meva resposta al teu comentari.

    1.- Jo no em deleixo per assassinar “caiguts”, sinó per que hi hagi justícia. El salvatge ex-dictador Saddam Hussein no és un caigut sinó un derrotat per l’armada americana, a la qual dono gràcies.

    3.- Executar un assassí irredempt (que vol dir “no penedit”) és no deixar impunes les morts d’innocents, i salvar la vida de molts més. És fer justicia.

    4.- Si algun dia ets ciutadà de Texas, podràs abogar per la teva causa de salvar la vida a assassins.

    5.- Bush no és un criminal, és un home amb sentit de justícia i responsabilitat. A més l’acuses sense aportar proves, i això és difamació. [continua]

  3.   Joel Català Says:

    6.- Franco no és un producte d’Amèrica, sinó d’Ecspanya. Si els amercans van aturar-se a Berlín i no a Madrid durant la Segona Guerra Mundial és perquè van apostar pel mal menor d’evitar que Ecspanya fós un reducte comunista durant la Tercera Guerra Mundial (anomenada “guerra freda”).

    7.- Els Hussein previ a la Jihad Mundial (Quarta Guerra Mundial, l’actual) és una història bruta producte (també) del “realisme polític” que imperava durant la Tercera Guerra Mundial: era un tirà titella al servei de l’utilitarisme anti-soviètic.

    8.- La vinculació de Pinochet amb Amèrica (la CIA, o la FBI) ha estat inflada com un globus per l’anti-marricanisme d’arrel filo-comunista. Link:

    “The Allende Myth”,
    http://val.dorta.com/archives/000343.html

    9.- Un darrer punt: cuixplec, que per molts anys puguis gaudir de llibertat d’expressió. Em temo que a Brussel·les això no els importa massa.

    Salut i llibertat,

    Joel Català

  4.   Joel Català Says:

    Inaki,

    La teva desinformació, i la teva ànima carregada de prejudicis em fan una llàstima profunda.

    Salut