No hi ha al món re més repugnant que un botifler

—Notes marginals a Nux Vòmiker (2016) (El llibre vomitiu de Mòniker Vòmiker). (…) —De les destrosses del naufraig només se n’estalviaren els més fràgils cristalls, que pupils brèvols, ingràvids, esperonats pel buit que els omplia llavors no arrengaren, estrafent sense saber-ho aquelles bugies qui als reialmes exòtics, centúries ha, no arrengaren ni recosiren, en llongs […]

—Nimfolepte. —Se m’enduien nimfes adustes a barris sumptuosos Cants de granota se n’omple la nit. Se m’enduien esporret remugant neguits llenegosos Comediant de vit rebordonit. —Somnis de tinyes arnes i fongs somnis d’àcars en ronyes Grateu-vos-els nimfes conys força infectes Que també em somia el cuc somnis on tot pitjant t’estronyes Romput ariet per noses […]

—circ intranquil —l’atapeïda gentada qui fèiem d’espectadors al circ intranquil no trobàvem al començament gens estrany que hom ens projectés d’ençà de llums molt forts llums molt vives, unànimes, uniformadores —els llums que projectaven les llums apegaloses variaven llur coloració, segurament d’una manera aleatòria, a l’atzar, i si de sobte, tots els espectadors ens banyàvem […]