|
Al cru esbufec del vespre sobtat
Al cru esbufec del vespre sobtat
Tots baixem dels trens i sortim de les cases
A esguardar esbalaïts els cels geomètrics.
Cerquem les esteses sense arbres i els vessants
I els capdamunts dels tucs per albirar millor
Les figures, els codis, els diagrames, les espirals,
Les rodes, els ideogrames, les caselles i els torniols,
Les figures geomètriques, blanques en el blau fosc,
Qui viuen i es desenvolupen cosseres i en lògiques
Dimensions, els signes inconfusibles, qui tampoc
No cal interpretar, com si duguessin cap mena
De significat o portentessin el destí de ningú,
Ni ens diguessin qui ha d’esdevindre l’autèntic
Del nostre boldró, i qui el soldat i qui el sacerdot;
No; car el futur no existeix, i tothom es va esdevenint
A l’atzar. És només l’espectacle qui val, i l’interrelació
Entre els qui, més o menys atabuixats, el presenciem.
|
Filed by cuixplec at 3:45 under General 
