2 novembre 2004
Confiem, companys, que l’assassí sapastre i apocalíptic perdi…
Car el món corr perill d’anar-se’n a la merda.
Recordeu que pertot on ha passat ha sembrat cadàvers; Texas és el cementiri de molts d’innocents immolats a la seua carrera.
Iraq és un cementiri de molts d’innocents pulveritzats per amor a la seua cobenjança.
I ara només cerca una excusa per a trametre’ns tots als llimbs del no-re. Perquè hi càpiguin només els seus.
No pas que si guanya en Kerry tot estigui resolt. Caldrà anar-li molt a prop que no es desviï. Demostrar que no permetrem mai més que quatre trossos de merda decideixin la terminació sobtada del destí de tanta de gent.
I per això caldrà dur als tribunals el buix fastigós i sanguinari.
Escoltava xerrar en Ted Rall l’altre dia i deia que al Pentàgon els havien ensenyada l’excel.lent pel.lícula La Batallar d’Alger. I que els generals ficats per l’assassí apocalíptic no acabaren de veure-la. És a dir, no anaren al capdavall, on es mostra que els desastrosos torturadors gavatxs perden la guerra i tota dignitat.
Que lluitar contra un fantasma que en diuen "terrorisme" només es pot fer dialogant. Que qui va contra allò que hom anomena "terrorisme" sempre perd, sobretot si s’hi encara amb força, i com més força hi empra més "terroristes" aixeca de les cendres.
Que els generals ineptes i sanguinaris només prestaren orelles a les tàctiques gavatxes de tortura. I això és el que aplicaren a l’Iraq. Amb la conseqüència que tornaran a perdre, com els gavatxs perderen al Vietnam i a Algèria, i com els ianquis perderen al Vietnam i perden a l’Iraq, i com els ecspanyols perdran a Euskadi i a Catalònia.
Car com més ataques els qui no tenen altre a defensar que llur llibertat, l’únic que fots és atiar-los.
Només enraonant s’entén la gent. Ara, si ens ofeguen, si no ens donen la paraula, prenem les armes i lluitem amb qualsevol mitjà. Llavors, si en reacció ens afetgeguen i torturen, més raó tenim. I més raó creix per a la nostra causa, mentre la llur es podreix d’indignitat, de crueltat, de vergonya.
Car les coses cal que tornin a mare.
[@more@]
Filed by cuixplec at 4:23 under General
Comentaris tancats a Confiem, companys, que l’assassí sapastre i apocalíptic perdi…
