Quinzè eleuterí

 

 


Eleuteri XV

Vidu Primavera, segon lliurament

Davallant de l’autobús d’Alcarràs qui t’hi trobes com un xut, en Mili Guç, llepant embadalidament un pirulí rosat…

[—què fotem?
—na fent
etc]

[Pobrissó, que desmillorat en el seu nou i darrer exili! (No volia haver tornat a Catalònia fins que el castelladre invasor no en fos tornat a expulsar. Mes el traïren els maleïts venuts negociants barcelonins, infecta púrria, i Catalònia doncs és encar a urpes del pútrid. I s’ha hagut de fer fotre, com tants i tants, tret que ell n’és més nyicris i no es vol morir que li calgui femar terra llunya. Encar que Catalònia ja sigui prou un femer envaït, hi afegirà, vidu primaveral, la seua pura carcassa de genuí aborigen, sí ves.)]

[I només fa uns anys, a ca seua de debò, a Nova York, a l’aeroport hi teníem (ell eixelebradament eufòric) la xerrada més capdecony, d’on en acabat en treu aquell volum (el llibre més ferotgement mancat mai empescat per ningú) publicat també el 1998. Llibre que es diu: Llibre d’en Mili Guç, copròfag. (Amb el nom ja paga, ecs.)]

[I aquests segments que dedicarem als repulsius datspelcul de la indecent “lliga del bon mot” qui ens amargaren les joveneses… (Redéu de merda, com si no n’haguessin tingut prou amb els criminals castelladres qui ens esllomaven a cops de vímets i ens apagaven burilles a la llengua si enraonàvem en català i si no apreníem llur fastigós algaraví virós) (no l’aprenguérem pas, i el que ens injectaren com verí, el nostre cos sa i enteniment més ferm més tard ho rebutjaren pla!)…]

[Aquests segments d’ara… què són doncs sinó tristes romanalles del seu verb esvalotat… sobreeiximents, afegitons, apèndixs, escolis i esporguies… tot plegat rampoina i bordissalla a l’esvaït volum de rebomboris morts?]

~0~0~

…“por de morir em fa fer vida estreta”, ausades, vós… pitjor… vull dir, millor… pel cap baix! — [això em deia, difressat ara d’en Zacaries Mur — qui es fa dir Emili Cuguç quan les obres que escriu són “filosòfiques” i ja no pas feixugament ni ensomicadament ans endormiscadament (somníferament) “històriques”] — por de morir em fa fer vida negada, ofegada, escanyada, restringida, estrangulada, escapçada, anihilada… por de la mort em duu a pèrdua volguda (benvinguda!) d’identitat…

…així, escolteu… com menys sóc… menys mor de mi… menys patir ni patir-hi, doncs…

…car tot és fantasia, construcció del cervell per l’alteració de les químiques que hi deuen coure… (per això sóc tan complaent amb el meu fat de beta… de cosa secundària, sense vàlua, que hom oblida, havent cregut que l’ha llençada a les escombraries no en fa pocs, d’anys…) (i cuguç… cuguç, és clar, des del ver començament… dona meravellosa, divinal… promíscua… aventurera, heroica, valent… per tots els alfes qui li fan patxoca a tesa… i llongament ans pregonament… tastada… on jo només hi tinc permesos tastets adotzenats… mai en indrets sacres, interdits… i humiliat… humiliat a bastament… humiliat per la dona… i pels seus adònics, esversats, savis, eclèctics, eminents amants… i per ells, i sobretot ella, sovint molt vergonyosament atupat…)

…atupat (oh joia i rejoia en la meua part més íntima aitan joiosament doncs i aitan agraïdament!)… refeu-m’ho… refeu-m’ho… refeu-m’ho cada dia… escarransiu-me el jo fins que com pansa claferta de floridura i verdet no es torni al capdarrer esventadota pols… empetitiu-me cada dia una miqueta més… que al capdavall romangui aitan negligible que la mort em passi part damunt sense entrompassar-se gens… com si passava damunt un cotó-fluix eixut tot impregnat de (buf!) no res!

Així em vull… així agraïdament… cuguç… humiliat… ataconat… vaig fent… per les nits teclejant sonses matèries impregnades de… impregnades de… (un mareig de químiques alterades que… al gresol o cassoleta fètida del com més anem més corromput cervell… coure deuen-s’hi… coure s’hi deuen… s’hi deuen coure).

…sense gaire consciència de tu, la por de la mort, la por a l’anorreament, s’allunya — car si no saps del tot ni qui ets, tu què en saps? — pots potser, metamorfosat, perllongar-te en acabat (en acabat del cop letal) en qualsevol altra cosa — tot fluctua — la continuació de la feble flameta del tu es perd per les denses boires de l’horitzó esborrat del qui sap…

…sense gaire consciència de tu mateix, ver, la por a la mort s’esllangueix…

…minimitza’t… i…

(tan mínim, minvant… alhora se li eclipsava la veu).

~0~0~

Mili Guç
no fotis el badoc
i para compte a no dubtar ni un segon
a acceptar els favors de cap deessa
— les deesses no aprecien gens els dubtes
i pitjor
t’arrisques a mort molt cruel si ets prou ruc i les rebutges.

~0~0~

sempre assumeix el NO com a contesta en tot a la vida
el NO ja el tens
si per si de cas et ve el sí, llavors la joia

en canvi, si assumeixes que tens el sí
i et ve, com sempre, el NO
malament rai
la fúria, l’atac, el pansiment, el podriment
la vida sabatera, lloca, flonja, esclafada, virosa i fètida.

~0~0~

a la cua del ramat de savis bocs barbats
feliç amb la collita aitan fàcil de l’espigoleig
escarbat merdisser jubilava entre el xerri

així eu i mos llibrets de filosofia
em solacen només d’ensumar’ls
cada pàgina dur’m flaires de culs o cervells
que m’obsequien amb qualque molt restret
atapeït afetgegadot palteret

idees de consol m’atipen il·lusament
com si en tingués prou no pas amb teca vera
mes nodrint-me amb pets.

~0~0~

coprògraf

del pleniluni en neix el nèctar nacrat de la nit
excelsa poesia com si de la musa en bec llet
m’inspira aquella nit d’inestroncable ruix de pit
on cada objecte pren (com les que m’alcen l’esperit)

ales i èlitres diàfans que em ballen pel barret
llagoters follets xerraires llur cloqueig obsedit
líric deliri que em vol volant com ells i de pet
llençar’m eteri pels aires tremolenc lluent coet

ara us em vinc els dic sols de pensa sens esgarip
só qui desclou i s’envola com si fos ou (son gep)
i enjòlit colca els raigs lactis sens eixanguer ni estrep

un altre peixet sense substància ara doncs rep
la xarxa lunar — un nou ens lleu de lluïssors tip
qui als traus això hi escriu amb frescs estronts de canfelip.

~0~0~

és difícil demanar re als patrons
rarament et donen el que vols
amb un somriure de complicitat
et donen sovint allò menys adequat

i si et vols allunyar et tenen controlat
i si els vols assassinar et fan assassinar
i si vols anar a cagar et tenen vigilat
i si vols no veure’ls cagar et fan delegat
de canfelips amb tota lluminària il·luminats
perquè vegis eternament com ragen les merdegades
i com l’embut se les engoleix
a tesa sacsant-les perquè pudissin pus
i ton nas les tastés sense que se n’atipés jamai.

~0~0~

Oratge monitori — mes va tanmateix eixir a l’horitzó estrany — prenia el cel mal carés — els agalius eren de temporal rabiós — es mullarà, es mullarà — es mullà, efectivament — mullat esdevé més moll — i moll trobà millor muller — s’hi mullerà — i foren feliços — car marit moll amb forta muller, consent molt amable a cap contracop de matrimoni — que llavors es consolida com ferm sòlid monument — ben assegut al món.

~0~0~

ah el goig i el plaer d’ésser una mèrdica merda
tothom pel voltant disparadament desesperada
presumint esmeperdudament i histèrica

i tu (tu rai!)
presumint de no re
trepitjat a tesa
com esguerrada estàtua
com caguerada estàtica
com rajoleta asclada
friable estètica
èpica blana
etèria enjòlita
ectoplasmàtica

padellàs mig delit
ostracó fungible
fluent fonent-se
tost impalpable

reflectint cap raig
feble llis
insegur transitori

pampalluga fugaç
que molt imperceptiblement
l’ambient potser
en va torniolet
difuminadament arrugava…?

~0~0~

molta por i poca vergonya

si de petit faldilletes
molt adondat adult

torna’t un pèl més escarransit
davant l’imminet clatellot
de la dona — la mare
la padrina la tieta
la dida la minyona
la seductriu de torn
la dona la dona…

i que sobre t’arruqui:
molta por i poca vergonya!

etern retorn del clatellot de torn.

~0~0~

massa coneguts

si veig en Mili cada dia més pansit i escarransit, desvalgut
i la seua dona cada dia més colossal, grossa i lluent
haig de pensar per força
vampir ella
vampiritzat ell

—no, no (em diu l’homuncle
amb el seu somriure obsequiós)
t’erres, Eleuteri, de mig a mig
vampir si de cas (ha-hà) eu
car li xarrupava el menstru totalment
i ara que li’n manca (pel com se’n diu, el megateri
no, el climateri)
la merda li’n xucl sencera
entre les cuixes titàniques
o la carranxa que és pont cap a l’infinit

—ecs, manoi!
d’ací, malastruc, les infeccions que et migren!

—no, home, deu ésser la meua natura, ves
poc feta als treballs del viure rude

—carallot, això en dic suïcidi merdós

—no, no, vull viure fins que el vel no caigui dels secrets del món
i en pugui beure a galet i a pler els menstrus
les secrecions, en cels beneïts xipollejant, rabejant-m’hi!

—lamentable!
feble seient aixafat pel cul desmesurat

—cap de naltres la coneix del tot
produeix si vol monstres a l’engròs
fàbrica i màquines letals als clots recòndits de la femna
faries mal fet si li queies mig tort
tot triturat a tesa per aventura en tornaves, ca?

—desfet en cul com la merda que et menges?

—vomituricions, nodriments reciclats, xarrupa-hi

—poc faré pas

—tots som merda fins que no ascendim

—no sóc cap mosca vironera

—per què tan defensiu?

—jo defensiu? vols que et fòtigui cap mastegot?

—Minerva, Minerva! (l’homuncle se’n va anar fugint
a arrapar’s ben ferm a les faldilles de la mestressa)

(per què me’n tornava abassegat
un nou gep molt feixuc a l’esquena?
).

~0~0~

natura

al tòt de la tuta atura-t’hi un bri

i ara corr…!
corr fins al primer turó
esgaripa-hi: na!

i corr
corr
encar corr

i al capdamunt de tot turó
esgaripa-hi
na!
naa!!
naaa!!!

~0~0~

Rodin

pensar i cagar…
si fa no fa.

~0~0~

Vantaré com demagog
el forat sialagog
o com el baró Remigi
diré que el trau uripigi
és el millor trau del món.

Tothom sap que sóc copròfag
que llep mant de cul per diners…
per donar’ls amb la llengua pel sés
vídues em paguen.

~0~0~

copròfag i reculant

disgustat de tot
fiquí’m a menjar merda
mengí’n a tort i a dret
de torts i de drets
i dels qui fotien torts a tort i a dret
i cagaven generós
i dels qui eren molt rectes drets rígids
i cagaven estret
i tota merda m’era al·licient espiritual
i sexual manteniment

merda de cada color de merda
em duia a empiri i paradís de colors etèries
fins que…

disgustat de tota merda
torní a la sana teca del fruit
de l’obriülls l’arbust l’arbrot
l’arbre comcal mateix
d’on la meua pell guanyà’n llavors
bells reflexs de fresques lluentors
– i pausa al capdavall mon botxinejat ventrell.

~0~0~

sempre com qui no hi és, ni tot

pujant i baixant escales
d’estranquis i silenciós
clandestí
com qui no hi és, ni tot

amb por tothora d’ésser-hi sorprès
deposant benèvols paquets
a frec de porta
molt curosament

i ara fugint com serp
car qui podria encobeir’n els sorolls
les bogeries
les acusacions novament
si mai fos descobert…?

~0~0~

passejava amb la dona…
nan tortet geperut
al seu costat com si passegés el gosset
dona escultural magnífica valquíria alta venúsica

la gent no els pots fer mai contents

quin gosset més lleig, amb cara de persona!

o sóc una persona!
una persona amb cara de gos hà!

~0~0~

ma femme

ma femme
est le gâteau
qu’on goûte
goutte à goutte
sans jamais
le gâter

[ah les pauvres gâteux
et leur vif constant désir
dont ils doivent néanmoins
toujours s’en brosser].

~0~0~

sortós arany

sortós arany
qui et fas cruspir
per la dona

li adores el cony
i alhora se’t cruspeix

millor destí
d’estel esclatat
entre constel·lacions
d’infinits plaers

en un univers
qui en part dolorós
a la identitat negativa
lliure i feliç
mos a mos reneix.

~0~0~

shitting

i fought with my shit
and though she’s a little shit
she always wins.

~0~0~

matèria suïcidària

ah ineluctable progrés de l’estavellada

es desfà
en les minúcies constituents
la matèria suïcidària.

~0~0~

ample camp
eloqüent discurs
arraïmat ramat de gent qui bela
quin altre fat malson d’adotzenament

quan tot es fon
en el ver record
de la dona eixarrancada
qui a vespre colgat
et permet libar-li
sucs excel·lents
de roseta i zuzunet.

~0~0~

asses, fesses

tout à l’heure
quand j’étais votre carpette
j’aurais bien aimé [je le conFESSE]
que vous FESSiez [ou que votre FESSier ne fASSe]
pipi et caca sur moi.

~0~0~

proudly helmeted with
my returning wife’s discarded panties
I deeply sniff her lover’s spent milk

while with my gourmand’s lips
(at the other end) I slowly eke my pleasure
as there I savor her tasty
streaked drying shit.

~0~0~

com a sa ésser groc i jovenívol
m’abellia pler de parar sempre al prostíbul

abans em trencava treballant mant os
per a buidar’m de moll dins el cony més gros

hi anava com un penjat renegant entre penjaments
retrets i mals llambrecs de la gentalla moral i impertinent

ah al prostíbul cada bandarra gens carrinclona
a l’ull del cicló de llurs menstrus m’hi acluc estona

entre delits de suors i pudors de prostituta
mos orquestrals orgasmes baten la batuta

no sabia aumon d’altres divinitats
que de caldes dones badades de bat a bat

ah collons que n’era de savi de jovenet
ara de vellot veig que tot el que fet
que no fos cardar conys de prostituta
és anar restret de seny, budell i escorreguda

qui tornés a ésser savi sa groc i jovenívol
de tot os trencat buidant-ne el moll dalt al patíbul.

~0~0~

la neu tapava les portes de les casetes de glaç
el xiulet eixordant el sentia ara sovint
i me n’eixelebrava

el primer cop em creia que l’havia emès un vell desmanegat
qui passava davant meu i geperudament
amb un carretó amb ferralla

em pensava que sabia el vellot de xiular
d’aquella faisó embogidora i boja

fiblades al viu del nervi
sirenes de dolor intens

ara me n’adon que tot em ve de l’interior

i sort en tinc de la dona
qui sap els topants i m’obrirà les portes de la neu
al glaç lluminós
on els crits dels infants qui hi juguen recòndits
aixequen el cor.

~0~0~

teranyines de son no te’n deseixies
i en acabat l’autobús raïa lluny
només hi romanien agrors als plats
i els convidats d’estranquis eixien com rats

els recava que hi fos i aixecaven el puny
i maldeien de mi carregat de manies
mes poc en fotia gens de cas — lascius
lacais de la conformitat te’ls en rius

part dejús lo nas — paràsits sense vàlua
condemnats a sirgar a la mateixa sínia
feina que no m’escau gens — fat d’ignomínia

allò que faig — fer i independent com bèl·lua
hi valc i m’ompl — bastint escaletes rectes
per a les musiques de les cuques dilectes.

~0~0~

treball

treballar és cagar
cagant treballes
i tot esforç és merda.

~0~0~

noces de sang… de s’han caga ta l’escaleta

essent com sóc molt nervioset
el jor no nem casí
només pensava e nanar de ventre

si no vaig de ventre no valc re
el negui tesdevé pitjor
acab fetu nestaquirot
polló za qui tot fa mal

per xo si per de cas feia tres
dies sencers que no menjava gens

quin martiri la nit d’abans
aqueix vespre’l rapsode Faustí Fenici
i el seu aman tApol·loni Llec
han vingu ta ca meua a sopar
i a dur’ns joliua joia a la festa

raça gitanesca am bambres
diàfan zenjoiellats

s’han posat zèpic za tocar i cantar
i jo al racó pansit mastegant
cinte zo cordon zo nels llamàntol
zi llagoste zangoixat zhavien
ragut zabans no’ls coguessin

prou que tinc l’estatger ple
de giripigues remeis ruans lletovari
zi tutie zi tanmateix mastegan tallò
altre esdevin càvo lal·lucinan
testrageg qui tothom condemna’l foc

el zanava donc za treure tot za puntades
qua nel dapifer Mdònec Margalef
sempra mic de la bullanga’m
diu que tasti l’estofat

mentre’ls gitans solacen els jubilant
zhoste zobtusamen ta la manduca
mos llavi zatanse na la tassa
que’l dapifer Mdòne quem dóna

estofat letal amb farinera inclosa!

tot zanaven morint-se’m pels costats

mentre’l Fenici clamava
i’l Lle quera terpsícore desmanegada
ah horrible quadre corcat

allò ni’l conte d’en Poe Ball de Màsqueres
de la Mort Porprada

tothom es rebregava rabit
rastella tals rostolls dels nítol
zam besmolats punxons
totho mesdevenia ràpidament lloca
podri ti lin aixie nescate
zi tot zel zera estretor zi bromeres

(…)

avui però era l’endemà
sacerdo tepigramati cam bullals de ser
pes descorda am bepitalami corgasme
se’ns creu al lli ti tocant’ns-hi les peres
diu no sé què i’m petoneja la dona

instàntania vídua sal·laç la dona
se m’atansava co moratge desavinent

volia fotre’l camp mor ti tot

relliscava’n pluja de cendres
cremaven letàrgic zels morts d’ahir

m’amagava a l’opim racone
ton roman cam bofec zi torçons
banya te nel zexcrements de tot
zels qui tan bé havien paït zels
mariscs del vergonyó zahir.

~0~0~

companys, companys
quin món més mal cardat
el zhome zam bel banyó
les done zam blo forat!

…

companys, companys
quin món de cornamuses
els homes els catets
les dones hipotenuses

…

companys, companys
l’univers es desintegra
els homes les supernoves
les dones el forat negre

…

companys, companys
oi quin món més malparit!
l’home llangardaix de migdia
la dona muricec de nit

…

ni per a naltres ni per a valtres
amb blens massa fàcils d’encendre’s
els homes s’entrecremaven
les dones n’atiaven les cendres

~0~0~

foramurs fronteres

rere els mèdols de tòtems col·lapsats
més alts tòtems amb armes neguitoses
oiosos s’alzinen

de tret a atret
buit ninot dels vents
creats pels fètids aflats
dels conductors.

~0~0~

de sobte

de sobte, on som?
tornem’ns-en tornem’ns-en
aquest desert de bromes és immens
aquest desert de bromes és infinit
ens hi asfixiem
tornem’ns-en tornem’ns-en
ans no sia massa tard
ans no hi fóssim perduts
sense sàpiguer on anem
ni d’on veníem
enmig de les bromes asfixiants
de l’infinit desert xorc.

~0~0~

vists de bell nou

en tornar de bell nou a la meua cambra de minyó
com quan mon pare encar era viu
i tot hi era doncs harmoniós
i m’enyorava corestès amb les velles vistes del riu immens pel balcó
amb el paisatge heroic dels camps catalònics on els catalans
vam vèncer les hordes salvatges i llordes del ponent enverinat
i tornava a oir-ne els timbals aferrissadament esventats
i el cor, estès doncs, em batia més fort
fins que no tornava els ulls a l’interior
i ara m’apaivagaven les conegudes sentors
de mos racons plens de tresors
amb les plantes encar llavors regades
per mans amigues de trast en trast
i em tombava il·lusionat car em semblava que tornava a sentir
barallar-se a cops ressonants de bec els meus dos tucans
com en vida prou sovint havien fet…

mes ara quelcom hi és mal plantificat
qualque pegat m’ho destarota tot
els ulls ho veuen tot nou

avui tot d’una me n’he adonat
que l’aigua bon tros havia deguda pujar
car als armaris tota la meua roba romanent
la d’hivern sobretot els barnussos els abrics blaus
són tots somalls i part de terra i a les lleixes baixes
les capses de sabates amb les revistes de ninots i de col·lecció
no valen ja re – uns grumolls empastifats

i també me n’adon que les de més de mes joguines
han estades pispades qui sap per qui per lladres transeünts
i àdhuc que tot hi put a indefensable resclum

els ulls de la nit nombrosos en hordes m’esguarden
novament cap al passat
car el passat és l’esdevenidor amb això de menys:
aquell sentiment d’ofec
aquell escanyament anguniós
aquell tòrcer o cargolament del coll transformat
en cargol darrer
que tanca el taüt.

~0~0~

monyó a la calda sorra

ma mare i mon pare — encara tristos
han posat damunt la taula
un ventilador gros negre potent

aquest ventilador és perillós

per a demostrar-los-en la perillositat
com qui diu distretament
he ficat un dit entre les aspes rabents
el perdia encontinent
veus? — ensenyant-los la mà amb
l’anular de l’esquerra a parir panteres
arranat arran

un ditet escapçat qui de moment
massa sorprès
ni a sagnar gaire no pensa

llavors he corregut a la platja a enfonsar
el monyó a la calda neta saladeta sorra

un somriure plàcid se’m dibuixava al vult.

~0~0~

seny de cony

cony de seny!
el seny del cony
endreça el món

món en bescunç
(per l’eixelebrament del vil vit
sempre a frec de caos mès).

~0~0~

uxori

si morir és bo i sovint molt assenyat
millor és morir per una causa bona

fet i dit, m’he mort per la meua dona
qui duu, amb urc, el nom de Llibertat.

~0~0~

 

 



Comments are closed.