28 octubre 2004
Us n’heu adonat, si en són de còmics?
Els escriptors confessionals. Sobretot els gavatxs, crema del reaccionarisme més encarcarat, dolós, pudent i coent.
Són catòlics i llurs escrits posen en situació funcional tota la panòplia del catolicisme. Ho pensava suara llegint Joan-Cristòfor, d’en Romain Rolland.
Hom es pren la falòrnia catòlica com a veritat, i envant.
Ben mirat, fan ciència-ficció, passeu-me el convencionalisme de dir-ne així, tot i que ciència zero, car tot hi és dogma, i ciència i dogma, re més allunyat.
És una ciència-ficció còmica d’allò més, car inversemblant a collons. Cap altre autor de ciència-ficció gosaria ésser tan carrinclonament sapastre.
Allò d’un jesuset, i santets a manta, àdhuc un Cristòfor qui duu un jesuset a coll-i-bé. Quines cagarrines, fills meus. I llavors els invents ridiculs d’un déu omnipotent pesant pecats i ostes, una mitologia de riure, amb cels i inferns i purgatoris i llimbs, mons d’enjondre ultratòmbic, fotrem goig, i llavors afegiu-hi els miracles dels demiürgs, el dimoni amb banyes i sense, les verges qui pareixen sense desfer-se de tel, tant d’invent de mitòleg o fantasista qui escriu ciència-ficció barateta.
Així és com cal llegir la literatura dogmàtica de tant d’escriptor carallot, molts dels quals han guanyats nobels i ostes, no et fot.
Això, doncs, què ens diu, d’aquest món? Que estem manats per carrinclons — aqueixes bestiades són cregudes per jutges i polítics, i mestres i bòfies; veieu què us dic?… Quina purga no caldria per a netejar el món, un món infectat de religió — és a dir, de ciència-ficció dolenta.
Per a quan la revolució qui els despatxi?… No n’estem prou enfitats, d’aqueixa literatura infame, de santets i verges i miracles i ostes?…
Els d’abans, ara fan gràcia, pel ridículs i mal escrits que són, amb conceptes de ciència-ficció tronada.
Els d’ara ja comencen de fer cagar.
Em va agradar aquell llibre molt fàcil que se’n fotia dels dogmes moros, els Versets Satànics. Però la gràcia de debò és inventar noves i originals mitologies que no tinguin re a veure a aqueixes tronades de la falòrnia papista o de la bíblia infame — llibre per a pagerols datspelcul.
L’humà de debò encara és per a inventar. Els models que ens han venuts fins ara, caca rai, nois.
[@more@]
Filed by cuixplec at 22:47 under General
Comentaris tancats a Us n’heu adonat, si en són de còmics?
