NO PASSAREU

Quan llegeixes que al Merdís hi ha una marxa de cent mil persones qui es manifesten en apologia del terrorisme d’estat (i aquest és el feixisme més virulent i furibund, car si feixisme és nacionalisme d’estat, imagineu’s fer l’apologia del terrorisme d’aquest estat!), et torna a l’esment el crit d’en Mestres qui quan els franquistes preparaven l’invasió de Catalònia ja els va dir que no passarien, i que per moltes de vegades que nogensmenys passessin, de què els servira altre que per a enfangar’s en cemintiris d’entec.

No dic pas que cadascun dels cent mil qui anaren a sentir els terroristes de sempre [el Çaplanària, el Kh-kh-kh…, el Frega(culs), l’Assnàs…] fer l’apologia del terrorisme d’estat, sabessin exactament a què hi eren (prou sé com són de rucs la gent, i com es deixen influir pels propagandistes de l’avidesa en el robatori i en la mort), però déu-n’hi-do tanmateix l’enverinament dels enteniments per part del nostre enemic…! Eren munió i demanaven sang.

Temps doncs de tornar a esmolar les eines, i a tornar a reviure les cançons de resistència.

(Aquesta versió de la cançó d’en Mestres, la trec d’un altre indret on hi fic poemes. També s’hi ha d’escaure ací.)

——————————————

A version of Apel·les Mestres’ 1936 poem “No passareu,” against the planned spanish invasion of free Catalonia.


You shall not pass

And invade, and even if you do,
You’ll only be passing above ashes.
You’ll take then our lives, nothing else,
Not the spirit that still shall move us.
Try and pass and invade,
And grasp then at ashes.

You shall not pass and cowardly invade,
And even if you pass, it’ll be only
When we are all dead. Learn what a price
Must be paid to destroy a free country.
Try and pass and invade,
And grasp then at sickness.

You shall not pass, and even if you do,
Let history decide who was the just one,
The terrorist that sticks the cross on earth
Or the sufferer who on it gets crucified.
No glory for the invaders,
They grasp at obloquy.

Killing and burning, you’ll invade,
Destroying city after city, but
You’ll be like worms unable to corrode
Our ageless strength; forever you’ll hear
The firm undertone of our undying
Shout: “Try and invade
And grasp but cinders!”

[@more@]



Comments are closed.