11 febrer 2006
A més honor de la Cigonya Begonya…
A més honor de la Cigonya Begonya…
|
"Surant cigonya Diràs-me sense conya O, si com ou que s’esclafinya, Fóra hora de tornar a despertar ferro i canya, |
[Escolti, aquest poemeta corrent, a més honor de la Cigonya Begonya, i recordant el vintè any del llibre seminal d’en Josep Guia, “És molt senzill: Digueu-li Catalunya”, mot manllevat al collonudíssim Manuel de Pedrolo. Escrit en el català de Catalònia, i — oh, estrany rebotre i refotre dels déus i deesses de les esferes de l’ultratemps! — també en el nou idioma provincià de fresc apuntat al torcaculs de l’estatutetatururutiterri de València, és a dir, de la Catalunya Sud d’en Guia, o millor, i molt més pla: el migjorn de Catalònia. (Així Catalunya és el corralet dels regionalistes de dalt), i Catalònia l’única nació, i de sobrepuig idònia.]
[Afegitó adient (tret d’un articlet d’en Guia a l’Avui del 3 de juliol 1986)… Ara… “El cas és que tot el sud de la nació catalana, això és, la Catalunya del sud, s’ha quedat sense flama. Sense la Flama del Canigó, és clar.”]
[@more@]
Filed by cuixplec at 16:55 under General
Comentaris tancats a A més honor de la Cigonya Begonya…
