11 setembre 2004
Amics meus, misèria rai.
A deu anys dels tres-cents on els estats feixistes de xarnegàndia i gavatxàndia ens arrabassaren la independència i la llibertat, ací hi tenim un diari català que entrevista com la gran cosa un botifler Gallina el qual vol encaixar-nos (en caixa de mort) a can lladre. Fotrem goig.
Aquest Gallina nacional-socialista és del mateix partit nacional-socialista d’aquell ridícul feixista, cacic lladrextremeny, Rodrigues Iburro. Del mateix partit, és a dir, tenen exactament els mateixos interessos. Car, si això no fos així, o n’expulsarien a un o n’expulsarien a l’altre. Però atès que són indèntics no n’expulsen a cap.
Estava pensant l’altre dia que quin tabú els símbols del nacional-socialisme alemany (allò que en deien els nazis, els quals es veu que es volien desempallegar de massa d’"ètnic") i quin poc tabú els símbols del nazismes gavatx i xarnec. Ambdós poden fer voleiar llurs criminals drapots i insígnies i merdegades, i no són pas menys feixistes (és a dir nacionalistes nacional-socialistes) que els alemanys d’antanyasses. Tret que els "ètnics" que ells volen anihilar en aquest cas som nosaltres. Gairebé tres-cents anys que hi són, els trossos de merda infame, i gairebé hi ha reeixit. Vist si més no l’adormits que estem en molts dels nostres territoris. Em diuen que a migjorn ni celebren l’Onze de Setembre, en record a les llibertats perdudes, com si fos quelcom que no els concerneix. Carallots venuts! Perdem tots alhora, i no ens aixecarem sinó ensems!
[@more@]
Filed by cuixplec at 6:13 under General
Comentaris tancats a Amics meus, misèria rai.
