30 juliol 2005
Bona nit, s’ha acabat.
Bona nit, s’ha acabat.
Vejam, sense ploramiquejar gaire, el molt trist panorama… (Sense ploramiquejar gaire…? No seré prou fort!)
…Un: Franfisco Camps de la Mort — noi, amb el nom ja pagues.
…Dos: Mates d’Anar-hi a Cagar Darrere — exacte.
…Tres: Gallina de l’Escatainar en Orxegós Canfelipenc — fotrem goig, al·lots, ai déumeu.
…Més amunt, quatre: el Freixe Infecciós de la Septicèmia Endèmica — com esfreixurar’l, vull dir, desarrelar’l, xicarrons!
…Cap al Gaió, qui sap… El Marcel·lí…(?)NO, el Marcel·líno, por rai, bon altre…
…A l’Alguer, ni ho sé. El mussolet (mussolini de pa sucat amb merda) Verm-lluscós prop hi estiueja…? Doncs, minyons, re de bo!
…I…?
Som-hi, prou. De cap no en parlaré mai més!
——————————————
Faré millor que n’Àlvar Valls i tot. Viuré a una Andorra del Cor — independent, lliure, sobirana, europea, universal, totcatalana — l’Andorra de tot allò que abans es deia Catalònia, allò aitan bemparit que tanmateix fou criminalment esbocinat per volpells ninots qui no es mereixen altre record que el del grotesc trepig supersticiós — car el malvull que avien, marrecs! — la catipèn moral, xiquets! — la ferum tenaç — com carronya que duguéssim, pobrissons, penjant — fills meus, horrorós.
—————————————
No seré mai dels qui prenen el molt magnífic nom d’andorrà com un insult (com feien adés els envejosos de la Seu).
Diuen certs catalans que són més i millors que els danesos. Ho he vist escrit a pler d’indrets.
I els responc: Mentida! Butllofa! Monçònega! Guineu!
Guatlla! Tramoia! Estrafolla! Renec!…
Flascs, obrepticis albercocs, ja els han caigudes totes les dentetes. Puden esfereïdorament pel lleig, avenc-bullent desdentegat.
Car els catalònics no som (ni anem!) enlloc.
I els danesos (victoriosos, heroics, independents) són ubics, són pertot. Conspicus, amb urc, com cal!
—————————————
I, guaitant-hi de prop, també hi som els andorrans. La bandera, l’escut, la llengua, el nom, la presència — a l’onu — a les ambaixades a les capitals — a tots els mapes! Acceptats, inclosos.
Visca Andorra Gran, visca Andorra creixent, tendint a ésser una altra Dinamarca — déu ho volgués — pel cap baix — això rai — no, al contrari — pel cap alt — que més voldríem — quin panorama — amb menys ens acontentàvem — amb molt menys — només que fóssim al mapa, sí, al mapa — encara al mapa — novament al mapa — existents — hem estat robats — robats — robats — ens hem quedats sense geografia — sense nomenclàtor — robats, deturpats, tergiversats — desapareguts — perxats, estossats, espoliats, despullats — espellats, escorxats — escarrutxats — jaquits en porreta — pitjor, ni els ossos — ni l’esquelet — ratats, rosegats pels maleïts rampinyaires del voltant — mai prou tips — lladres ad sècula seculòrum — molt escarrassats — esborrats — del tot — ni fòssils — sense cap signe ni senyal — ni seny — enlloc — ni ànima — on som? — ni ectoplasma — res — ni som… — ni… ss… — n… s… — s… — …
—————————————
“Lladres! Lladres!” — ens esgargamellem, a parracs, de continu urpits pel llenegós malson.
No ens n’eixorivirem jamai…?
—————————————
Ah, els danesos! Quines dentetes no ens fan, quina envegeta…!
S’aesmen per un instant que si n’Esteve Matúrin hagués hagut danès per comptes de català del Gaió — a la vil pel·liculeta Màster and Commànder — hom n’hagués fet estalvi, d’aital tret cabdal…? Creuràs-t’ho, gamarús! L’heroi hauria renegat a tort i a dret en danès, tothom se n’hagués adonat! Hi haurien insistit, calia aprofitar-ho, danès! — jotfot! — quin detallet més enllepolidor!
En canvi, català…? What…? Shit! The fuck’s that? S’hi caga tothom. Català, què cony és això? Ni existeix. Qualque merdagada — au, a fotre la mà — lluny, ecs.
Ni esment. Com si no hi fóssim. (No hi som!)
Catalònics, qui hi ha…? Qui hi ha…? N’hi ha cap. No hi són. No. No n’hi ha. Ni en raja.
——————————————
Quan el podrit franquista aquell qui manava a la societat olímpica fa anyots anuncià EN CATALÀ (en català — se li degué escapolir; quina relliscada, pobre home!) el nom de la seua ciutat perquè acollís els jocs el 1992… Ah, les rates afamegades dels costats, que atrafegades devien anar! Qui es creu que si la ciutat escollida hagués haguda danesa i hagués estada pronunciada a la danesa ningú s’hi hagués “confòs”…? En canvi, català… Què collons fóra això… Inoït, res que ningú civilitzat mai gosaria amollar, cavà…?
Ausades, l’endemà, a la ràdio estatal canfeliposa, la fava qui en parlava digué, si fa no fot, “ací dikho, EN FRANFÉS, e senyorrr Txamarantxa la fiutaf escokhida… Barfelon-ah.”
I la ràdio estatal gavatxosa, simultàniament, deia, si fa no fot també, “icí mossèn Ça-m’arrange annonce, EN ES-PAG-NOL, le nom de la vil xuasí…Barcelon.”
Massa grotesc, escandalós. Franfés! Es-pag-noli! N’hi havia per a espetegar de dents, rient entredents, riota ronca, sardònica, retrunyent, de boig. Rates rosegoses, quin fàstic. Ens en fareu parar tots. Si no fos… La lenta filosofia… Del poble encara mai… Del tot… Sotmès.
No hi ha res podrit a Dinamarca. Ells rai, vós.
[@more@]
Filed by cuixplec at 20:38 under General
Comentaris tancats a Bona nit, s’ha acabat.
