13 juliol 2005
(Per a En Joan Laporta, molt ínclit campió:)
Travessant atapeïdes selves
Ei, per ací passà n’Hèrcules
Espantant-se com cuïcs tenaços
Els sòlits insignificants
Desats tímidament
Entre els forats pixats
Enfonyats a les torres
Cap a les portes de la selva.
Cap pont dels ases amb negligibles,
Burots pecs i lleigs ni cap
Llobada per feixuga que fos
Li entrebancaria la girada,
Gens li esmussaria l’esperó,
Heroi a tots els oratges i de tostemps,
De cap llei d’estranger ni de semblant
Emprenyaduria mai reu.
Ací es llençà a la fronda.
El seu prestigi ja era immens.
Lliscaven llunyes les barques
Amb les dones i els infants.
En canvi, ell no rellisca sinó
Devers el tou exuberant.
Hom l’en creu mort
Si quan pixant va fent i dient
Qualque darrera facècia i xiroiada.
“Els calçotets són l’engavanyament…”
De bec a bec de la Mediterrània
En conquereix els cors més rebecs
I sobrepassa espitregat i surant
Tota prova on tot altre
Periria escandalosament
I sense dignitat.
Molt abassegat pels assedegats
Voltors de l’inconseqüent,
Se’ls treu de sobre amb un revés.
“Els calçotets són l’engavanyament —
Impedeixen el bellug i el ballaruc
De la collonada.”
Llibertat, lianes, matxet,
Travessant vegetació,
El torrent, els sobtats i pertinaços
Enemics…
Per ací passà n’Hèrcules,
I tots en romanem abstrets.
[@more@]
Filed by cuixplec at 4:26 under General
Comentaris tancats a (Per a En Joan Laporta, molt ínclit campió:)
