Desmunta, Caguerot
Desmunta, Caguerot,
Ets dels qui no aneu enlloc.
Érets gairebé a la fita
Mes per por de la garita
Te’n tornes escaguissat
I amb el mul massa cansat.
Qui es penedeix d’haver muntat
Poc té dret a abassegar la gropa.
Només tens dret d’ésser a popa
Al lloc que en diem “caganera”;
T’hi rosta el cul l’onada escadussera.
Guareix-te de la boja fal·lera
De mai més pujar’ns al mul.
No ens hi caps, colcaire ful.
Qui munti fins on hom s’esbatussa
No en té prou fent salts de puça
I es pensi l’amo del món.
Cal oimés que cada segon
Maldi a enderrocar ja el tron.
I ara moixina, pallús,
I deixa fer la gent qui ensús
I enjús batalla per ésser lliure,
No pas per a fer’s veure i viure
De sàtrapa tip i gormand.
Desmunta, et diem; urpa’t lo gland
Mes gica les regnes, nefand
Panxut, i que cap altre almugatèn
Més ardit, destre i valent
Ens dugui a la independència.
Impotència o incompetència,
Tant se val, ço teu fa feredat;
Ens tenies embadocats
I, llavors, Caguerot, la vessaves.
Et penedies i t’abaixaves
A besar el cul del borbó
I de tot altre xoriç fluix del corcó.
Fotríem goig, Cagueró
Qui enlloc no colques,
Si no et cantàvem les absoltes.
Abans les esperances totes toltes
No tinguem, i hom balli polques
Damunt els nostres cranis que el vent
Despullava reguitnós i urent,
Fot el camp, tu qui no vas enlloc,
I a la caganera et buides, pilloc.
Que a proa prou emproat
Sense por de fer proeses
Ens colqui per les mars enceses
Les onades d’òlim mal fat
Un altre qui, ferreny i trempat,
Ens dugui al port definitiu
On cascú encara hi és ben viu
I hi gaudeix de la llibertat.
(No pas on ens duus, Caguerot:
A port de mala mort
On tots hi som morts… o cagats.)
Filed by cuixplec at 21:08 under General 
