30 març 2005
Com més culpables de crim més anticatalans
Per casualitat, després de l’article d’en Tomeu Martí on també hi diu quelcom com ara: "en certa conferència a Palma, un radiopredicador d’extrema dreta, convidat per un diari de la mateixa ideologia. El personatge en qüestió és un agitador radiofònic qui des de fa
molts anys predica des de diversos mitjans de comunicació l’odi contra
tot allò que sigui diferent a la seva concepció imperial de Merdanya,
incita diàriament a l’odi racial contra els catalans, predica la
supremacia del castelladre i dels merdanyols, promou l’odi contra la
llengua catalana i els seus parlants i té una tendència malaltissa a
explicar tots els mals del món atribuint-los a la immersió lingüística
en català. Aquest individu no fa res de nou, no ha inventat res…el nacionalisme merdanyol, des
de fa segles, es basa únicament i exclusiva en la promulgació i
repetició del discurs anticatalà."
Veig això que havia subratllat a Eric Hoffer, The True Believer (1951). "Aquest odi neix, no pas de cap greuge legítim, ans d’un fàstic devers un mateix. I això es pot veure relacionant odi amb el sentiment de tindre una consciència culpable.
Probablement no hi ha millor manera d’infectar’ns amb un odi virulent contra qualcú que fent-li abans la putada més grossa (o qualque greu injustícia). El fet que altris tinguin envers naltres un greuge justificat és una raó força més potent per a odiar’ls que no pas el fet que naltres tinguem cap greuge justificat contra ells.
Quan a altri li demostrem que el sentiment de culpabilitat el corseca i que hauria d’estar avergonyit del que ha fet, no el fem pas obedient i humil. Molt més sovint fem el contrari, l’incitem a l’arrogància i el provoquem a l’agressivitat sense seny. Llavonces, només per ofegar la veu de la culpabilitat al seu fur intern, un bram fanàtic se li aixeca a l’enteniment que l’eixorda dient-li que només té raó ell.
Rere cada paraulota o acte agressius i rere cada altra manifestació d’ésser l’únic qui té raó, s’hi amaga una consciència culpable."
Que bé que me’ls retrates, xiquet!
I afegeix: "Així, actuar injustament contra els qui odiem només fica nova esca al foc del nostre odi. Al contrari, si el tractàvem amb magnanimitat, l’odi que li portem s’esmorteïa.
No hi ha manera més efectiva de silenciar el nostre sentiment de culpabilitat que mitjançant l’autoenganyifa. Ens convencem i tractem de convèncer tothom que aquell contra qui hem pecat i pequem és ausades el més depravat dels animals, mereixedor de cada càstig, àdhuc de l’anorreament."
Bé, bé, bé…
Com més criminal més anticatalà… I com més anticatalà més criminal. Cercle viciós — s’autonodreixen de la pròpia merda..
Només cal que us dugueu a l’esment tota aquella púrria: els balenfianos. Com més ens trepitgen més ens bescanten a sobre.
Com eixir’n altre que amb l’independència?
No siguim cap altre sacrificat Carletes Puyoletes qui es deixa la cama (diuen) defensant molt botiflerament l’enemic (o aquell balefiano il.lustre i enllustrador de sabates pudents, en Khossefete Vidal-Beneit, defensant l’estat enemic als diaris gavatxs), per tal de fer-se-li agradable, desgraciat, quan l’enemic, com més agradable te li facis més t’odiarà, i com més t’odiï més t’atacarà, i com més t’ataqui més t’odiarà. Això dels merdanyols no té remei.
[@more@]
Filed by cuixplec at 17:34 under General
Comentaris tancats a Com més culpables de crim més anticatalans
