No hi ha al món re més repugnant que un botifler

Barça: quo vadis i què collons bades.

No pas que me n’entengui gaire… Ho diré clar (que sempre m’embranc, i després no m’entén ningú). No n’entenc perquè no vull entendre’n. Massa foscors. És com si tens una malaltia letal i els pocs mesos que et queden vols més no saber’n re. El mateix amb el Barça i els negocis tripijoquístics del futbol. S’hi cou molta d’oradura. Volem endur-se’ns unes quantes de joies i oblidar’ns-ens dels malsdecaps. Però és tan estrany de veure el Barça com a equip bàsic de la lliga de l’enemic! Això sí que és poc clar. No n’és gens ni mica.

A part, per això us dic, les messions cal mai no gosar-les a un sol cavall. Cal fer allò que en diuen esbarriar una mica els sentiments; que quan perdis no ho perdis tot de cop.

De moment, Andorra, com a equip "nacional" és l’únic equip nacional que tenim. I el Barça ens representa, sí, amb una certa moderació. I el València, sí, una miqueta menys. I l’Hèrcules, bon nom. I… Però no cap no gaire, la veritat.

Si el Barça inaugurés l’emergència cap a la llibertat, quants de clubs no seguirien…! I cada dia més.

_______________________

Tant se val. Ara, em fa l’efecte que aquell Col·lina qui foté de gurusseta l’altre dia és el mateix (el mateix paper de feixista mig tocat) que ja va robar-li al Barça una altra eliminatòria prou recent… Aquella contra el Merda, del qual es veu que és tan amic.

Vaig llegir allavòrens que va dir que el Barça li fotia fàstic, no pas com a equip de futbol (i és clar, car això sol ja el desqualificava), ans com a equip de bàsquet, car ell, el gurusseta Col·lina, era molt afeccionat al Xoriço (vull dir, Bolonya, tant se val) Bàsquet Club, i el Barça basquístic, que n’era el gran rival, era el que li fotia tanta de basca.

I em deman: on és l’influència d’una associació tan important com el Barça a Europa perquè li tornin a encolomar el mateix lladre…? Comprenc que sigui una associació (que milions de catalònics estintolem tot al llarg de la geografia universal i àdhuc paral·lela) tanmateix comandada per barcelonins. Barcelonins, ai!

Encara rai que no es declaren ecspannoles com la merda d’associació repugnant amb la qual han de conviure, però catalans, el Barça, tampoc no gaire, la veritat.

Car com es menja que encara facin de col·laboradors en la lliga castelladra, per comptes de jugar només a la lliga catalana (i a l’europea, per descomptat)?… I, pertot, un equip qui juga a la lliga castelladra és vist com a castelladre (encara que no en dugui el nom, com l’altre, al qual re no pot salvar — amb un nom així, impossible –).

Són cosetes que tothom veu, i pocs ens maregem a formular. Per què…? "Per què…?", ens diem, si fa centúries que no ens en sortim. Si sembla que només van a la pela. Si sembla que l’esport, i menys l’honor catalònic, se’ls enfot. Si de vergonya, aquells barcelonis venuts, gens.

Mireu, sóc xinès (sóc el xinès del barri), i tanmateix me n’adoní perfectament ja al cap de cinc mesos que era ací. Potser els xinesos d’arrel som més vius que els catalònics de soca-rel. Potser la rel dels soques catalònics és massa corcada amb el cuc castelladre. No ho sé.

Ara, un altre detall us diré. Als xinesos ens eixeixoriveix la xocolata. I ens alta i eixexalta, i eixescabella, i eixdescabdella (i no ens eixeixala gens)… Hum, i és bona?… Hò, ho és; és eixexcel·lent; ho és en eixescreix!

I, mentre xuclem la nostra xocolata i eixeixarrupem el nostre te fumoset, estudiem detingudament, amb oriental enigmatesa d’ulls eixesbiaixats, les planes dels diaris, i ningú no ens engalipa amb cançons, ningú no ens l’endinya en cru, mòssens, que veiem planament que tot allò de tanta de catalanitat del vostre club per excel·lència és una coartada per tal d’atraure babaus, que l’únic que fins ara us atia és l’amor a la pela. L’única sobirania per què us desdiu és la del guany. Sobirans de l’embutxaquem’ns a desdir. I prou. Car si fóssiu mínimament catalònics ja hauríeu fet el mínim esforç d’independitzar-vos. I encara esperem. Amb candeletes de flama cada dia més exigua, car el món s’acaba, sabeu?, i poc en roman prou espai.

____________________

Ah, pel que fa al futbol, qui pogués ésser escocès! O fins i tot andorrà i prou. Amb el Barça, el València, el Perpinyà, el Mallorca, el Lleida i el Nàstic, l’Europa i el Júpiter, el Terrassa i el Sabadell, jugant tots a la lliga andorrana, la millor del món.

____________________

Sort que els xinesos colonitzarem els planetes més llunyans.

I allí qui sap.

Ei, i als mons paral·lels.