3 març 2005
Nostradamus dixit, brètol!
Interludiet d’humil llegidor de clàssics
Prou sabem que al món (a l’univers, al tot) tot és lligat a tot.
Te’n tornes a adonar bo i passant per mossen de Nostradama, i les seues prediccions, o millor: profecies…
Veus que al llibre onzè, estrofa onzena, et diu del daltabaix.
XI. 11. [El tsunami*, causat per l’espetec de corrents enemics.]
“Dos rius veurem durant aquest segle / Tota una terra inundar amb llurs aigües…”
XI. 12. [Tot seguit et diu la molt èpica baralla Arturete-Gallina.]
“Sis cents i cinc [això suma onze: u contra u], gran cosa novella: / Dels dos Senyors s’esdevé la gran querella…”
[I ara, Gallina, ull viu: l’ou del tres per cent, (bé ho prediu el Nostradama — i si ho prediu el Nostradama, ja has begut oli, car no l’espifia anc!) (llibre onzè, estrofa tretzena), l’ou del tres per cent et duu, Gallina, inapel·lablement, a expulsió:]
XI. 13: "Pel fel dins l’ou serà sorprès l’aventurer / I poc després serà mès fora de potència. / Pel puixant Emperaire-General / Qui al món no n’hi ha cap de parell ni igual / I a qui cascú ret obediència."
[Aquest deu ser er Morfilla, el molt emborborigmat a la cort, vull dir, la soll llunyana ans imperial, i en la llengua de l’imperi cagalló. (Vull dir, què em sé jo, er Morfilla del PSC, partit botifler per xereca i molt roïna i nefanda excel·lència.
Com diu el seu secret reresentit: P: Partit, S: de Sotamà, C: Castelladre)]
Tant se val. I fa en Roig (~1450), encara pintant-me’l més exactet:
“Ella gallina era, qui tostemps calla, mes en la palla, com ha post l’ou [del tres per cent], ja tothom l’ou: ella el festeja, tant el meneja, trencat se’l veu!
“Cert, tal fi feu (…) lo pobrellet: pres-lo l’espasme, barretes, asma, alferesia, epilepsia, i molt d’alforro [borra infecciosa a la boqueta]. Torcé lo morro, hagué bocatge, i fou salvatge (…)
“Pels mudaments i consells varis (tants de voluntaris!), ella el matà i l’aplatà dejús terra.”
I ara reblem-ho amb això d’en Francesc de la Via (~1417):
“Diu fra Bernat: I quin barber per afaitar-vos voldríeu, segons que em par, qui us donàs paga?…
“Llavors mès mans a la braga, mostrà-li son rave.
“La monja [Artureta, de partit confessional] es mostrà fort brava a fra Bernat quan viu son matràs ben format i estès dret, car n’hi havia un bon pam més tres dits, amb bella esquena, sí que li clarejava la vena d’un tret de dard…
“—Han tal bec vostres gallines?… —diu fra Bernat, el qual li oferia de bon grat lo dit present que estava arborat fermamament, pus dur que ferre.
“Les palles llevà de terra per gran calor.
“La monja es mudà de color quan viu la birla, grossa com merla rere bardissa…”
[I què acabà fent la garneua monja?… Li féu beure un aperitiu (Viagrós o vinagrós), d’aquells enverinats, que el dugué a perdició, a esmirlar’s (escagarrinar’s) pertot arreu.
Idò! Ara també va a Canosa la Gallina (o el presumidor de bec de gallina), com abans volia que hi anessin tots els altres (el pobre Carrot badoc repetidament)…
I és que tard o d’hora a tot porc li arriba el seu sant Martí…]
[@more@]
*[Tinc a l’esment de posar, com havia promès, l’escena del tsunami a l’obra Travessa Deserts d’en Carles Reig, obra que, diuen els entesos, és la millor del segle XX, però no en trob l’exemplar que tenia com qui diu a la capçalera — una primera edició de cap a 1975, que sembl haver perdut… (Qui me l’ha pispat!)]
[Comentari retallat adjunt; això ve de fa gairebé un any.]
[Autor: Idomeneu Pot
Text: Només confii que la Mara Gallina no gallinegi, sinó el bemparit Carotes l’haurà de matar per nadal i donar’n a la tia Pepa un tall.
—Mara Gallina per tornar a esdevindre mascle cal que trametis tota la púrria psotera a la merdera.
Allò del psoe i la pepa és el mateix, cap diferència: els dos ecspanoles. I ecspanoles és el pitjor insult mai inventat a la humanitat.
Desempalleguem’ns. Volem un ponedor al capdavall tot net.]
Filed by cuixplec at 20:04 under General
Comentaris tancats a Nostradamus dixit, brètol!
