28 agost 2007
Oh, dracs Catalans
Oh, dracs Catalans – (això de "dragons" jaquim-ho per als petits) – oh, gegantins dracs de tota Catalònia qui escoltàreu ans cantàreu de cor els Segadors – els Segadors qui lluitaren també per la primera llibertat – que és la llibertat de la nació Catalana sencera – oh, valtres, gegantins dracs – què us diré – em deixeu tot admirat!
De valtres deu ésser de qui els gènits cantaren els fets i les gestes i fetes i festes.
Amb en Herbert dilecte, vull dir, en Herbert Marcuse, això em ve a l'esment de dir: "Que sou els representats molt alzinats de l'altra realitat" – que donguin pel cul al Barça covard, encara un dels estintols de la repugnant lliga feixista dels castellufes! – valtres representeu molt alzinadament la realitat real – els Catalans pel món sense la puta por – orgullosos d'ésser Catalans, la millor raça mai pensada pels dracs: homes de foc!
"Que sou, oimés, la vera imatge de la joia i de l'acompliment, i sou la veu qui no comanda ni obeeix, ans la veu qui canta al vent" – Wembley sempre serà una merda sense valtres – ja ho era tantost us exiliàveu cap a millor aires i airecels. Benvinguts a la Catalònia qui malda per la llibertat!
"Sou el fet – la gesta i el gest – que enllesteix la pau i acomiada amb una puntada al forat del sés les penes i treballs de la conquesta" – (ridícula empresa de cagat de por, el qui treballa pels déus, és a dir, l'ensarronat) – "sou en canvi la llibertat que cap cas no fot del congreny i l'estreta estrangulaire del temps" – (maleït invent dels metafísics de merda) – "amb el joc i el lleure sou millors (i hi viviu) que mai no foren (ni hi periren) els déus antics" – (cacics autoritaris rosegats per la por que els vassalls no els assassinin, boigs de frustració) – "sou l'harmonia amb la natura" – (no pas per valtres avariciosament estuprada, ans pels pol·luïdors i d'altres nacionalistes d'estat) – "sou la redempció del plaer, sou el qui colga el temps sota la despreocupació del qui fa vaga perenne i s'hi rabeja, diví i humà; sou el qui la mort pren com un altre ventís accident entre les joioses vicissituds del viure natural" – (ço és, quan no ets esclau del treball i doncs de ningú) – " sou uns amb els benifets d'existir" – oh, gegantins dracs Catalans! – "sou uns amb el silenci, amb el son, amb el somni, amb la nit, amb el paradís – sou l'exemple excel·ent del principi del Nirvana que representa no pas la mort, ans la vida!"
Com ho diré? – representeu l'home nou, l'home Català, l'home de foc!
El qui no treballa, el qui juga i viu en la llibertat!
Així ho hem volgut totes aquestes centúries els immortals Segadors.
[@more@]
Filed by cuixplec at 23:34 under General
Comentaris tancats a Oh, dracs Catalans
