13 febrer 2007
Com adés la deessa Tònia, ara na Maria del Mar Bonet, deessa de ca la Tònia
|
Com podem mai retre’ns com a poble Com podem mai retre’ns com a poble si tenim na Maria del Mar! Amb na Bonet sempre retorna l’esperança En aquest món tothom hauria de tindre dret Car altrament on és la justícia…? Escoltéssim-la com cal escoltar-la Ullclucs i extàtics, cascú com qualque paixà Sense que ens roseguin l’enteniment Els milions i milions de dissortats Lluny els bandeja hom de la joia immortal Bonet vol dir ni dolent ni malalt Bonet vol dir que et pots ajeure alleujat Amb prou marge de vida per a assajar I per a jaquir’s travessar per l’expressió Maleïts de la terra – són de plànyer, reus Reus innocents, i tanmateix cosserament Paixàs només rosegats pels cucs àvids qui els entrevenen Car no hi tenen cervell, hi tenen garneus garrepes Qui no permeten la gent d’atansar’s Repugnants paixàs qui peixen els continents Qui peixen els continents erosionats Fruiria menys, per feixucs càrrecs de consciència Apagaria àdhuc l’aparell si no fos doncs que Poble sencer, regraciéssim els fats qui na Bonet Com podríem mai retre’ns com a poble Amb na Bonet sempre retorna l’esperança En aquest món tothom a na Maria del Mar
|
[@more@]
Filed by cuixplec at 21:15 under General
Comentaris tancats a Com adés la deessa Tònia, ara na Maria del Mar Bonet, deessa de ca la Tònia
