No hi ha al món re més repugnant que un botifler

Els ninots més perceptius d’enguany.

En (Ted) Rall a l’estiu.

 Els avariciosos aboquen bombes a doll damunt els desproveïts. Els desproveïts s’hi tornen amb una pedreta. Els rics ara sí que s’emprenyen, uh! Diuen: Prou! S’han acabades les bones paraules, ara sabreu què és bo! ( I els avariciosos els bombardegen encara amb més deler. Qualsevol excusa és bona per a fer mal; això sí, dient alhora que fan el bé; que són tan cristians i civilitzats i tota la merda de sempre.)

En Wiley (Miller) a la tardor.

Excel.lents instantànies en l’història de les cagades criminals. Instàntania x: Els maleïts gànsters, els lladres, ens presenten a robar i mortrir, i alhora segurs que hom els rebrà amb tota mena de festetes. Que és el que pretenien que els esdevendria als ocupants de l’exèrcit americà quan s’aventuraren a robar els dipòsits de petroli d’una contrada ja botxinejada per anys i anys d’avaricioses putades. I tanmateix hom els rebé com hom rep els lladres ocupants. Diu el gànster en cap (que, diem-ho passant, fot cara de franfisko balenfiano): Som-hi; em diuen instàncies molt superiors que serem rebuts d’allò més boniquet, jotfot, com a alliberadors i tot!