No hi ha al món re més repugnant que un botifler

<<…ara, per a contestar al Franfisko i a tots els seus estiracordetes qui encara es rabegen a l’agre del feixisme, això els dic: Nois, què cordons voleu que rectefiqui i em tiri enrere. No sóc pas cap pastanaga de Carrot. La Gallina quan pon un ou el pon i s’ha acabat. No us pensareu pas que em tornaré a fotre allò tan esclafat cul amunt un altre cop — aquell escarxall llefiscós, i closcós rai, pel recte — us heu tornats boigs — prou sé què voleu dir quan dieu, amb aquell accent tan graciós i merdileny: "que el Maragal recte-fiqui!"…, punyeterets, voleu que em fiqui allò ja post i esmicolat i esgavellat recte amunt. Us dic sincerament que això, com deia l’Spinoza, és una impossibilitat. I impossibilitat, com fa, clar d’allò més, en Derridà, de nissaga mig catalana mig jueva com tots els bons farsants del món, és quelcom desconstructible a collons, no fa?…
 
Vejam una miqueta, ca?…

 Imp, aquest, com diem a València, és el donyet, o si ho voleu el follet, ok?… Os, ai, és l’os Bertran, l’os de mal-seure d’aquell noiet de Lloret qui volia, ves si és exigent, que els qui ens venen les porqueries que ens venen (inclosos ous esquerdats, corcats, pudents i tuixegosos) tinguin la mínima cortesia de vendre’ns-els en català, i ui, com s’ha posat el Pudor de Sabates (amb ullets blaus i tot!) burxat malament per aquell abjecte patriota Bo?-No! dolent, ha dit, molt enfellonit, "em caguendéu, tots a la presó, inclosos els pares, i malaguanyada bomba atòmica que no tinc perquè Lloret se n’anava a l’empiri, que vol dir els espais sideris, què collons de tant demanar, etc."

 Tant se val, continuem. Sibi és un datiu ben conegut que retorna l’os cap al propi esquelet, com aquell qui diu; li n’és un altre, i tat és tat, tat?… Molt bé, doncs, ja sabeu per què no recte-ficaré. Primer perquè tinc un recte molt delicat. I llavors perquè l’os bertran de cap follet a ell a ell (a ell bis!), tat?… Tat: en alemany fet, esdevinença, cas. Doncs bé, aquest és el cas: El donyet (follet valencià) l’os se li travessa de primer d’un costat, i després de l’altre, no fa?… Em sembla que l’anàlisi és perfecta. Als valencians (perdó, els balenfianos) qui volen que recte-fiqui se’ls encalla a la gola doblement el català, el català per català, i el català per valencià, tat?… I se’ls encalla l’altre — no cal dir-ho — sempre seran els inferiors de la L molt poderosa, i el pagerol fent etivocacions en la llengua de l’imperi. Tants d’ennuecs i de travessaments, carall, i tant, per això només diuen ximpleries cada colp (eh?) que diuen re; ara, això sí, amb un accent tan graciós i merdileny. D’on crec, humilment, des dels cims de la meua humana condició de Molt Honorable que, al recte, el doble os punxegut us l’hauríeu, Franfisko, de ficar vosaltres.

I així anar fent. I ara, estimats conciutadants, catric-catrac, i passem a altre.