25 desembre 2004
Dels mitges figues-migs raïms als prudents botiflers
Edicions 62 sempre ha estat en mans dels molt prudents mig aixarnegats. Però ara sembla que ja està en mans dels botiflers del tot.
Es veu que apareix el conte de nadal d’en JV Foix en xarnec! Quina idea més oldana! Per què no doncs (per comptes d’aital betzola atzagaiada) traduït en l’idioma de tothom després del català?… Vull dir, per què no pas en català, i llavors en anglès, perquè ho entenguem els de casa, hò, i llavors també ho entenguin la resta dels habitants d’aquesta trista gàbia?
No; ells s’estimen més treure-ho en enemic! L’enemic és un idioma només parlat per quatre analfabets. Cal ésser tan provincià?… O només és l’aixarnegament massa encastat?… De debò. Per què en català i en enemic?… Fa tremolar.
[@more@]
Filed by cuixplec at 15:11 under General
Comentaris tancats a Dels mitges figues-migs raïms als prudents botiflers
