23 desembre 2004
Escolti, sembla que es veu que diuen que…
…el diaris nostrats (El Punt, en aquest cas) han vist que gairebé la meitat dels barcelonins no sap escriure la pròpia llengua. Aquest llivell d’analfabetisme és alarmant. Però, és clar, tothom qui hagi viatjat una miqueta ja sap que el barceloní és el tipus més endarrerit de tots els Països Catalònics, de tota Catalònia sense excepció. Amb això dic que potser en el total de Catalònia, devem ser una miqueta més amunt…
O potser la sal de mig a mig. I encara som menys. Em diuen que d’ençà que els franquistes atraparen bon tros dels catalanistes al port d’Alacant i els assassinaren, i que encara es passaren vint anys (en acabat que donaren per enllestida la guerra d’agressió a Catalònia) assassinant tots els catalanistes a Alacant, allí ara ni vint per cent no són prou alfabetitzats. I a la ciutat de València (on hom es veu que fa tanta de propaganda pel balenfiano) tampoc no són gaires. Doncs, pensant-ho bé, encara gràcies si som trenta per cent els qui en sabem. Ço que ens met entre les contrades del tercer món. Ja se’ns ha acabat el presumir, de contemporanis i de moderns, i de tota la pesca. No. Reconeguem-ho d’un puta camí: som, com a contrada, entre les darreres. I la feina a fotre és immensa.
És cert que qui s’hagi mogut una miqueta, veu que pel món els llivells d’analfabetisme són variables. Des de cap als vint per cent a llocs força instruïts, com ara les de més de les contrades d’Europa, i a Japó, als Estats Units, a Austràlia i Nova Zelanda, on que hi hagués una ciutat amb mitja població qui no sabés escriure l’idioma propi fóra considerat un signe inequívoc de fi del món… Fins a indrets d’exclamació, com Filipines, i gairebé el conjunt del continent africà, i la majoria de contrades sudamericanes, inclòs Mèxic, que si fa no fa pertany a Nordamèrica. Dels 14.ooo trilions i mig qui ens diuen els castelladres que parlen xarnec pel món, un vuitanta per cent són analfabets totals, un noranta-nou per cent en són en la pròpia llengua (que no és el xarnec, és clar, en molts indretes llengua imposada). Però tant se val. No ens hauríem de guaitar de prop sinó el propi cas, que és ben galdós, llas!
Hauríem de fer tot el possible per a posar-nos a l’alçada dels indrets civilitzats. És ridícul pretendre que podem ajudar els altres (com aquells datspelcul qui exigeixen de la Generalitat que pagui als "pobres" d’enjondre i es posen a emprenyar pel mig dels carrers) quan no hi ha més pobres que nosaltres. Perquè no dediquem la puta 0, 7 a educar la pròpia ignara població?… I molt més calers que caldrien, i molts més càstigs a les empreses traïdores, com el permerdaire Puikh, aquell qui fot uns colònies colonialistes i enruquidores, i a qui qui el compri que sàpigui el ruc que és.
Ei, i més tard, quan ens vegem les orellotes (si mai ens les veiem del tot), ja farem els possibles per a judar els altres. Altrament l’únic que fotem és l’ultracuidat molt irrisori.
Maleïts barcelonins. Som la riota, som la riota.
[@more@]
Filed by cuixplec at 16:30 under General
Comentaris tancats a Escolti, sembla que es veu que diuen que…
