No hi ha al món re més repugnant que un botifler

Recomanacions i entretocs sobre el bon viure que n’Eleuteri Calatònia virava avui en novelles dites – o: de la peripècia a l’anagnòrisi – (del capgirament al reconeixement) – o encar: el que semblava d’or és merda.

Ah, cal sobretot tindre sempre nets… els foradets.

No facis mai gaire re… somia-ho trenta-tres vegades primer.

No facis mai avui… el que podràs deixar de fer també demà.

El de més del que fem… és fems.

Com menys de fems… menys dolenteries ni neguits ensems.

Per predeterminació hormonal… els mitocondris (o qui sap què) et voldrien esclau. Estàs-te’n, estàs-te’n… sobretot de quasi tot.

No figuris gaire… (no figurar gens consta més que no figurar gaire).

o0o0o0o

No siguis doncs mitjamerda (estil socialista franquista menjamerda, com ara “er” jutge “Garfon”). Al cor del mitjamerda l’enveja és la font d’on tota crueltat no ix.

Tota malesa és fàcil de racionalitzar. Racionalitzar no val re.

“Conhort de culpable és no trobar ningú sense culpa.” [Donne]

El mitjamerda, quan comprèn que, comparat a la gent com cal, no és sinó un palter si fa no fa vestit, l’enveja l’envesteix, l’envaeix, i es torna insolent dolent (això si doncs no l’era, per imprimàtur genètic, de bon començ), s’apunta a qualque organització d’assassins si fa no fa uniformats, i s’adona al maltractament obsedit de qualsevol a qui l’estat compulsiu al qual pertany no titlla d’“enemic”.

El mitjamerda i l’enveja, doncs: rel de tota misèria creada pels bípedes.

“Hom comprèn que per enveja els homes traeixen, es perjuren, assassinen.” [Steiner]

“Hom oblida de cops que, de llur activitat, se n’atipen els torturaires fàcilment. S’hi han d’anar divertint, o els flaqueja l’esperit”. [Pinter]

“La dolenteria s’organitza perfectament en hores de guerra: onades d’assassins en cunç. Altrament, no; roman desorganitzada com onades en costa mal traçada.” [Céline]

Què farien sense inventat enemic els menjamerdes? Es moririen d’enuig i de fastig.