No hi ha al món re més repugnant que un botifler

  (11) N’Aristarc Verdura, mort Es va aixecar n’Aristarc Verdura amb una fístula a l’esfínter. S’havia escapolit de l’hospital militar i havia caminat hores i hores. I havia feta qualque humida capcinada en cova remorosa. I, de fosca matinada, doncs, sense goril·les guardaespatlles, coixim-coixam, dels claps del codinar als fiters del mèdol, i comalada a […]

  (10) N’Aristarc Verdura, mort D’hipòdrom prostituta, na Llir Esclua Biscarri es despullà i, blanca i fina i repugnant com membrana o pelleringa de pollastre espellat, s’ajagué al llit. N’Aristarc Verdura anava nogensmenys a trempar com na Llir li assenyalà la cicatriu rosa i lluent, d’aspecte llefiscós, que li solcava de l’estèrnum al melic i […]

  (9) N’Aristarc Verdura, mort Xicago, Il·linois, n’Iscle Ascladenoies, professor d’universitat, m’explicava d’on venia el costum embogidor (en el sentit que t’excita fins a límits de joia quaix insobrable), o diguem-ne doncs el costum engrescador, hò, de llençar nans. Llençar nans és, com tothom sap, l’esport preferit dels nihilistes sotsgraduats qui xafallegen ans xipollegen, rabejant-se […]