No hi ha al món re més repugnant que un botifler

Banyes pòstumes i tot

Què hi farem
M’he mort, m’han dut al crematori
Llavors, sortint del crematori
La dona s’ha ficada l’urneta a l’aixella
I de bracet amb un antic drut qui la consolava
De valent, dient-li (no crec pas que de riure)
Mots gentils com ara: pobrissona vidueta
Tots prou rai que t’hem d’acomboiar
Que aquest mal tràngol no t’aclapari
I així anar fent, se n’han anats al piset d’ell
A cardar.

Com a les tantes de la matinada feia cap a casa
(La casa on ja no hi sóc sinó ombra i trist record)
Ha pujada (la dona) de dret a la sala de banys
Amb sota el braç l’urneta de les meues cendres
Que bona dona com sempre ha estada
No s’ha oblidada pas al faldar de la saleta
Del seu mascle fort.

No gaires dies abans de morir’m
Me’n record ara que li havia dit
You know, cinders, I mean ashes
Are very good for washin’ the clothes.

Ho ha fet sempre, coindeta rai.

Tornant de cardar, sigui l’hora que sigui
Es fica a la sala de banys
I neteja les calcetes plenes de lleterada
De secrecions – i, de cops, de taquetes de sang
De llepissets de merda…

Doncs ahir que em cremaven igual
Ha ficades les calcetes totes llordetes
Al fons de la banyera
Hi ha vessada aigua tèbia tirant a calda
I s’ha posada a rentar-les ben rentades
Amb les cendres
Amb les cendres
Amb les cendres del seu malaguanyat
Marit.

Com ha destapada la bunera
M’he enfugit canonada avall
Al duad per on damunt davall baixem
Entre estranyes bromeretes
Tots els morts – banyuts i banyats.