No hi ha al món re més repugnant que un botifler

Bestiari de buròcrates qui popen de mamella tuixegosa o xorca

Perquè és un elefant
Sempre l’hi veurem, davant.

(I així diu hom la retronxa
Amb cada tronxo qui estronxa:)
Boldró de pugó burxaire,
Pertinaç, sucrecagaire.

Perquè sóc una formiga
Faig-li, a la galta, de piga.

Boldró de pugó burxaire,
Pertinaç, sucrecagaire.

Perquè sóc, esquerp, la serp
Cap per avall poso’m perp-
Pendicular i, doncs, li sóc
L’altra trompa amb molt de moc.

Boldró de pugó burxaire,
Pertinaç, sucrecagaire.

Cap altre atot que fiblar’l
Perquè vulgo dur’ns on cal.

Fluixpunxem-lo a raig qui put,
Amorrats tots al mamut.

Quiti de remçó, remut,
Tothom s’hi afegeix, retut.

Que no s’aturo l’aixeta
Ni s’encallo la bragueta,
I el món corr en bicicleta.

Cada encet erogatori,
Hom s’hi rabeja amb desori,
Paràsits de purgatori.

Boldró de pugó burxaire,
Pertinaç, sucrecagaire.

Canó de la font purgant,
Som-hi endollats i endollant.

Lliurement maméssim-hi,
Adu copròfags, com vi.

Part de mugró, de sés, de vit,
Xuclaencastats jorn i nit.

Llavis ferms al trau qui vessa
Xerri, foira, llufa i vessa.

Llepem la gàrgola tipa:
Fluix d’uix, sucs d’esquers, i tripa.

On l’hem fiçada els meus xumen
Amb fal·lera d’energumen.

Com xarel·lo pel broc prim
Xerriquem-ne el regalim.

Boldró de pugó burxaire,
Pertinaç, sucrecagaire.

Perquè si esdevinc cuïc
No li pic sinó al melic;
O, si rantell, el clatell;
I, mosquit, a pit i dit.

Puça i lluç, a tall i llos:
Xi de xitxí al pinyol.
Ai quin mal pateix l’estol
Si badem gaire amb la tos!

Boldró de pugó burxaire,
Pertinaç, sucrecagaire.

Perquè sóc microbi brut
Me li fic per tot embut.

Boldró de pugó burxaire,
Pertinaç, sucrecagaire.

Perquè esgarip com un gall,
Si no llisc en cap gargall,
Em veureu muntant-li el cap
On, si el nafr: esparadrap.

Boldró de pugó burxaire,
Pertinaç, sucrecagaire.

Finalment, sant elefant,
Fotrem goig, si cau de cul…
Malament rai, car pel fet
Que és davant, sant elefant,
Caure de cul fot ben nul
Tot benifet d’anar dret
O adu assegut – viatjant
Engabiat de fosca ombra.

Entre els escombrats sens nombre,
D’ombra molt fosca d’escombra,
D’ombra fosca viatjant,
D’ombra fosca d’elefant.