No hi ha al món re més repugnant que un botifler

1. Illot consuetudinari al Pacífic

A l’oreig de l’ombreta, ben jagut damunt l’hamaca
Llegia un plec de revistes de tot lo món.

Tot d’una, sense enfocar, passat el pampallugueig
D’un tou espargit amb fulles d’arbres a mig assolellar
Me n’adonc, dins la distància, de quelcom que
Lleugerament i vaga, es mou—

Ausades, m’entretocava jo també per cabal
Manoi, guaitaràs: oi, xiquet, ca? I quin insecte, ecs
Més lletjot i arronyacat! On, allavòrens, tot seguit
No et fot, i és clar
Cargolava els ulls com cal, i haig de para’m les potes
De l’esment traït pels senys seduïts per la revistalla
Car allò de fet és un hom, és a dir, revera
Un home qui
Encorbatat i tot, se te’m regava, gens secret
Ell qui sí amb el broc de la mànega ferm a una mà
El jardí —

2. Sovint confonc

Hi ha la regatera
D’una caguerada de moixó
Damunt el vidre de part darrere
Del meu cotxe.

Cada vegada que tomb
El cap per a girar o per a
Canviar de carrilet
El cor em fa un salt
D’haver passat algú
Aitan a frec
Ah llas, i sense haver’l vist pas abans
Car confonc
Tota l’estona
La caguerada del moixó
Amb una persona
Qui portés
Si fa no fa
Blancs i burells
Els pantalons i la camisa.

3. Tot enrampat

Rond la casa esperitat
No fos cas que mai hi haguéssiu tornat
I tornés a fotre els peus a la galleda.

Ara, de cap manera no puc encobeir
Que abandoneu un llum encès –
Sempre cur a apagar’n aitan tost
Com em sembla que us n’oblidàveu cap.

Adés suara, abans de fer el sopar
Cuita-corrents rentava els plats.

On, de cua d’ull, una llum em sobtava.

Idò, tots aquests watts malaguanyats!

Car sé tanmateix que tots quatre
Sou encara festejant per baix.

Ah, maleïts, doncs, a tota erra
Mans mullades i tot, corc com un boig a….

Banau, peronet, també tu, tit, on vas…?

Fotrem goig. Tornem’ns-en a l’aigüera.

Badoc dels ous, què cony vull apagar…?
Buf! Prou que tot d’una me n’adonc: la llum
Que aitant m’empoixevoleix la fa
Una bombeta, ah, llas, massa enlairada.

Amb quin interruptor vull empassar’m
(Amb una altra desdenyosa ditada)
El Sol ponent mateix, el Solell vermell
I crement qui, traïdor, darrere meu
Finestra del menjador a través
S’emboteix justament doncs…
A tocar’m la pereta.