12 setembre 2006

Fent cua i fonent-se enjondre

tu al territori contigu tot continuarà com ara

tot continuarà
tot continuarà
passat tu al territori contigu
on els morts ens deixatem
en primigènia argila
això rai
les mateixes formigues envairan les mateixes carbasses
als sostremorts els mateixos escarbats
hi celebrarem les mateixes carnestoltes
als cancells els concos sollats s’exhibiran
i les donotes balbes pels salons
llurs joiells sense solta ni volta
vuit carbasses oblongues, hò
assegudes en platerets aïllants i tanmateix
envaïdes per exèrcits inexhauribles de formigues
fetes formiguer
i algú com tu – encara per passar al territori contigu
recollint-les com brutícia
les carbasses, llençant-les daltabaix la finestrella
o la lluerna aixecada
dementre que potser com tu, gest repetit al llarg
de les centúries, amb un plateret a l’altra mà
s’abocarà impensadament terra i formigues a la sina
i correrà com tu
a treure’s la samarreta
a ficar-la al cossi de la roba neta, per equivocació
a fer-hi rajar aigua per ofegar-hi el formigueig
i tanmateix mullant la roba per a estendre
ara de somalla a xopa
passada al territori contigu del rajar
tot continuarà
algú estenent la roba més o menys xopa
més o menys clapada de terra i formigues
perquè s’eixamoro a l’airet o al Sol
i algú altre tindrà un atac de cor
i algú altre pregarà als estels
i algú altre dirà
tot continua
tot continua, no cal pas
pas a pas, com la formiga
no cal pas
capficar-s’hi doncs tant
gest repetit al llarg de les centúries
sóc un peó
no pas millor que cap formiga
amunt i avall
i llavors avall, avall, avall
avall.

[@more@]

* Filed by cuixplec at 22:10 under General
Comentaris tancats a Fent cua i fonent-se enjondre



Comments are closed.