17 agost 2006
A frec dels esgarrifosets tendrums de la mort
A frec doncs dels esgarrifosets tendrums de la mort
Sóc a frec dels esgarrifosets tendrums definitius, com dic. Mes, en acabat… Això rai!
…el jorn de l’independència, les llegendàries tombes flamejants i les urnes qui espurnegen i les cendres espargides per l’univers… de tots els catalans morts qui adés ens desficiàrem per veure novament, en acabat de 300 anys d’ocupació de la carronya lladra qui pertot es met, una Catalònia de debò triomfant, quins bots no fotrem d’immensament contents…! Allò serà la terra celest i xalesta d’en Jaumet, Xauxa, can Nyoca, Sibèria i els focs follets, Icària, els domenys d’en Perris, Calaf de conya, les enrenouaires cuquetes de la llum a Cucanya, amb cels d’estels rutilants qui corren doncs sardanes amb la força de l’embranzida que duu l’alliberament…!
Les vostres llàgrimes de joia, benaurats sobrevivents, i el nostre pampallugueig [ara una mica embriac i sentidament regalimós pel xivarri adient a la commemoració]…, el vostre plor emotiu, doncs, i el nostre llampurneig constant d’herois constel·lats, si fa no fot equivalents – intercanvi sacre, jotfot, i tant, íntim, comunicació coral entre els catalans terraqüis i els d’enjondre ben amunt, enjòlits, suraires com volvetes lluents, guspireigs delicats, fent “hò, hò, i tant”, capcinant, somrís incorpori, llençolets, parraquets, cassigalls impol·luts, dolçament espectrals, ara sí, emparadisits perfectament!
[@more@]
Filed by cuixplec at 1:01 under General
Comentaris tancats a A frec dels esgarrifosets tendrums de la mort
