16 agost 2006
Sóc a les tendres portes de la mort
Davant els tendrumets rere els quals la mort s’atenda
El bisbe Gratulls un instant abans de morir i tornar al si d’on adés no ha gaire, a l’encet, ja no n’eixia.
–Sóc a les tendres portes de la mort – diu – mes prou sé on vaig!
És Així Com Fila La Cosa. T’Escarrasses Per Tal D’Arribar Enlloc I Sempre Acabes Canut Amunt, Reabsorbit Pel Sifó D’On Adés Molt Nafrat Et Desarrelaren.
–no, no…! – T’ESCRIDASSES, COSMONAUTA ESCARNIT – nnnnn… nyeclis…! aaaaa… auxili…! ssssssss socors…! aaaa ajut…!
Mes Què Fot El Tub…? GLOP! I prou.
El bisbe, el bisbe…
El bisbe qui es fiquen les dones al secret
El secret on maldem ans ens obsedim a ficar-hi, atansar-hi, entaforar-hi l’ens.
[@more@]
Filed by cuixplec at 3:46 under General
Comentaris tancats a Sóc a les tendres portes de la mort
