5 febrer 2006
Pels caquis emmerdats, O tost trepitjats per la brutícia armada
|
Vist amb l’ull totpoderós del ses De la cagadriu al Canigó, vull dir, al Caganó… Perineu avall s’estén el poble cagalà… El poble cagalà, perineu avall, Per l’esfínter moll, entre Merdera I el Port del Cul Em Cou, s’allargassa El cagalló valencià (cada dia més pudent), I hi han a la vora, fora de tassa, Cagaire malagullat, els fètids Bromalluts i cucats escatxits baleàrics, Mentre que dalt de tot, a frec de vessar, pitjor, Hi rau la gran palterada principatesca, De fet vessant en la lleu vessada Rossellonesa fora de tapa de canfelipó… Perineu avall regala llargueruda doncs, i ecs, La caquètica caca cagalana… Amb molt basts papers de vidre De fregar el cul fins a la vil tortura — Altrament anomenats “constitucions Gavatxo-castellàdriques” — això rai, car prou tost Tanta de merda merdosa serà torcada Fins a la desaparició, Fins a l’anorreament, Fins a l’anihilació i fins a l’esborrament, I fins a l’extinció i fins al mai més del mai més… Recollons, i que descansats allavòrens Ja no ens quedarem tots…! |
[@more@]
Filed by cuixplec at 21:03 under General
Comentaris tancats a Pels caquis emmerdats, O tost trepitjats per la brutícia armada
