No hi ha al món re més repugnant que un botifler

El senyor Xavier Roig, a l’Avui, dient-t’ho molt més fi que jo, pobrissó, no en sabria…

"…la figura de Khuan Caldo com a monarca sensible al fet català, ha estat una de les aixecades de camisa més notòries [vol dir, donades pel cul, i no pas amb fluix carall, amb baioneta, és clar]. No només es tractaria que, en un moment determinat, el monarca ecspacaganyol hagués demanat disculpes pel decret de nova planta [nova planta castelladra, que ens volia i en vol anorreats] — i per altres delictes que la corona ecspacaganyola ha dut a terme repetidament contra Catalònia. El seu comportament quotidià [de ninot infame] transpira volguda ignorància, menfotisme i manca de consideració vers els fets diferencials. Ho ha demostrat abans de l’arribada de la democràcia, però també després. Només des de l’arrogància i el menyspreu es pot batejar l’hereu de la corona amb el nom de Felip [canfelip en diem tots els catalònics de la cagadora — i merdanya, com el seu nom suggereix és un canfelip infecciós del qual cal fotre el camp com més enjorn millor]. (…) Si la figura de moderador no s’evidencia quan, descaradament, apareixen intents de genocidi cultural com els que es porten a terme al País Valencià… per què [collons] serveix [aquell maligne ninot]?"

Ara que ve l’onze del record de l’independència arrabassada i més destijada que no mai, i els infiltrats de canfelip a ca nostra, com ara el gallina i els seus, ens volen omplir de xarneguisme fins i tot la puta Diada amb una repugnant castelladregota cagant part de boca xarnegades que escaurien molt millor, part d’esfínter cantaire, al cagaire Felip quan és petant-se al seu canfelip amb la seua lletgícia cagaire, per què no dir-ho encara més clar: que tot el que fa ferum de xarneguisme fa ferum de cagadora, i doncs, de merda, d’infecció i d’odi anticatalà.

Tot el xarneguisme que fa tres cent anys que aguantem: franquisme, ecspacaganyolisme, castelladrisme, cretinisme, inculturalisme, flamenquisme [que només és vil degeneració d’allò que canten els moros], matança molt covarda de braus, un equip de futbol que es diu ecspacaganyol [quin esfereïment d’impaïble repugnància cada camí que hom l’esmenta entre els catalònics del món!], unes associacions on els botiflers i els venuts es permeten d’opinar com si fossin humans quan el que caldria fóra rompre’ls la ferramenta per traïdors…

I quan ens serà permès de cridar ben fort que tot és mentida! Que els castelladres i llur govern i llur exèrcit i llur contitufion de merda només ens volen anihilats. I que cadascun dels catalònics qui es tornen castelladristes són traïdors a tota la nació — i que qui és traïdor a la nació, sobretot quan és en posició d’esdevindre’n pota per a fer’ns avençar — car què som altre que un centcames tractant d’arribar més o menys sencer al concert de les nacions lliures…? — que cascú qui per malícia, malignitat i traïdoria ens trenca una cama, o amb aquesta cama camina no pas cap a la llibertat i cap a l’independència, ans cap a la mort planejada pels enemics…, cal destruir’l sense contemplacions.

Car prou arribarem molt més lluny rancs i amb menys cametes que no pas anant de recules cap al cor irrespirable del canfelip podrit.