Archive for juliol, 2005

Travessant atapeïdes selves Ei, per ací passà n’Hèrcules Espantant-se com cuïcs tenaços Els sòlits insignificants Desats tímidament Entre els forats pixats Enfonyats a les torres Cap a les portes de la selva. Cap pont dels ases amb negligibles, Burots pecs i lleigs ni cap Llobada per feixuga que fos Li entrebancaria la girada, Gens li […]

Toby, make me some cocoa; we’ll be again in paradise! Els gavatxs popem jacobinisme. El popem pel pit de la nostra mare en néixer, i pitjor, molt pitjor, el popem a estudi bo i xumant el virot exhaust del mestre qui sempre ens l’endinya amb la mateixa uniformadora xeringada de místiques bajanades pàtries. André Gide […]

Creu la mona Ramona que cada mona es diu Ramona Llas, de rialles a plors, i sant tornem-hi Ah, Londres, d’ahir a avui…, i la pantalla sempre amb la mateixa mentida. Com deia aquell bentorcat bordegàs d’en Torcuat Tas: “Chi vuol esser lieto, sia. Di doman non c’è certezza.” Riem i fem broma, tot i […]