Ostem el pikham qui se’ns abat com flagell de fàstics

Fora amb els afolls indesitjats

Torna a braire l’anticor de l’horda invasora dels venuts —

D’a part tornen, malendreçats en llúpia purulent —

“Som provincians!” exulten, parant llur culet bellugós
molt esversat, massa sovint botxinejat.

“Som els llepaculs de l’enemic”, menyspreable carronya
qui ens infecta el territori.

“Som covarda merdegada”, es vanten, pitet estret xuclat en gep,
“car oi que és molt més fàcil d’ajuntar’s amb el partit
feixista i castelladre, amo ara de les armes i les tortures…?”

Sòpits sòmines transformats en virulent
púrria botiflera: “I ui si hi xalem, als garfis de la cruel
guardiasetrillada, d’esclaus titelles;
justament com als anys del franfisco franco
qui adoradament enyorem”

Traïdors aliats dels qui ens volen no-re.

Només es mereixen la mort abhorrent
i molt vituperiosa.

Ferms els diem: “A l’immortal Catalònia
per sempre pus el vostre nom totjorn serà —
— merda.”

[@more@]



Comments are closed.