No hi ha al món re més repugnant que un botifler

Ho volíem més clar?

Tantost calia votar per la llibertat, el PSC, el partidet socarrat constantment pels castelladres, ha votat per l’esclavatge i el castelladrisme nacionalista. Ha votat contra la llibertat. Tant el Khossefo Morfilla com la puta Mara (la Gallina, i, a propòsit, Mara és el déu hindú de les males temptacions, i la Gallina el tempten constantment i constantment cau en la temptació, pobre feble bocinet de no-re, en la temptació del vendre’s per no re, i en la temptació d’augmentar la pudor del més castelladrisme per a Catalònia, i no estarà contenta fins que no n’hajo fet, de Catalònia, un afoll totalment castelladregot… Això si el deixem, és clar). Tant la parelleta (la Mara per procuració), doncs, i tots els altres cagalló-xuclaires han votat contra la llibertat, i ho han fet en públic i em sembla que televisats i tot. Ho volíem clar, i clar ho tenim: són còmplices molt culpables del feixisme castelladre rapaç i avariciós que només viu per viure a l’esquena dels pobles qui escanya. Els del partidet socarrat constanment han votat (com sempre!) amb el partit oficial del feixisme castelladre (el PP=partit pheixista), han votat amb el gos orxegós Kh-kh-kh-kh, i er-der-jano (em sembla que es diu així en castelladre el molt digne nom catalònic Çaplana) i tots els altres gossos orxegosos.

___________________

L’altre dia em vaig divertir escrivint sobre el bes criminal del tragitívol titella Asnà al seu pontífex pudent. De boca xucla-cagallons a mà torcamorenes. I vaig pensar en aquella escultura d’aquell italià qui noma precisament Maurici Català (deturpat Maurizio Cattelan, quelcom així), on una pedra negra davallada del cel, despresa de quin astre benastruc, li parteix infal.liblement la closca, quina casualitat. I penses: baldament, oi?… Si no n’hauria pogut caure un de debò, a l’hora del bes fatídic, un copròlit de debò, vull dir, desprès astrugament de l’astre de la Merda, i els hagués despatxats tots dos alhora. Les forces de l’obscurantisme haurien perduts dos de llurs anticristets de pa sucat amb oli. Festa sonada, companys.

____________________

I l’espectacle escandalós del baveig repugnant de l’altre dia: on repeteix (tan infal·lible ell, el datpelcul) els dogmes racistes que propugnen els castelladres feixistes, i assenyaladament els del PPC — partit pheixista castelladre, amb el Quadra de Porcs i el Pikete d’Excufion i tota la penjarella merdosa que es maneguen, repel·lents curts de gambals a qui els penja el moc! Carrinclons! Poques-vergonyes!

_____________________

Enraonant d’altre, he pensat útimament: Catalans a Alacant, magnífica, meravellosa espècie ara en perill de desaparició. Caldria protegir’ls sense por, donar’ls medalles i d’altres guardons i reconeixements a betzef, se’ls mereixen més que no ningú, autèntics resistents, defensors de la Terra de veritat.

Espècies en imminent perill d’extinció, hom fa tot el possible per ajudar-les, si hom és mica decent, és clar. No pas si és un filldeputa agressiu i traïdor.

(Vaig llegir en un comentarista gavatx, plorant, com sempre, que del gavatx ja ningú no en fot cas, per fet que és imposat i la gens es popa menys el dit brut que no abans i ara si més no és mica llèpola de llibertat:) És com ara si en Corneille i en Racine hom els hagués prohibit d’escriure — per tal de poder dir que els francesos mai no tingueren poetes tràgics…

Doncs així és com els feixistes eliminaren al port d’Alacant tots els catalans — per tal de poder dir més tard que a Alacant mai no hi hagué catalans, car si hi foren essets encara en tindrien descendents (el collonut del cas és que hi som, que encara hi som! per molt que ens vulguin amagats o morts).

I com les beates castelladres torturaren els moribunds — per a poder dir que tots el catalans morírem en xarnec (i no és veritat!, ens fuetejaven i ens pessigaven i ens ofegaven i ens tallaven la medecina si no dèiem merdegades religioses en xarnec, tret que mentalment i tantost es tombàvem ens en desdèiem heroicament, i ens desencomanàvem molt ferotgement del déu maligne dels castelladres).

________________________

A propòsit, no en diguem mai guerra civil. Fou una guerra d’agressió feixista castelladra, per moros menada i duta i salvatgement resolta, siguem clars. En diem així: guerra d’agressió feixista castelladra, i prou.

I l’exèrcit enemic ocupant d’ara qui són? Els hereus mai penedits de tanta de crueltat.

Paràsits, helmints, calamitats… I els malparits qui els paguen (amb els doblers del nostre treball!) viuen i suren del lladrocini quotidià, massa mal acostumats de segles.

_________________________

Com ara el feixisme buixià. S’imaginin si els plau el contrari. Per exemple:… l’exèrcit iraquià ocupant Amèrica (l’Amèrica boja o buixiana, encara millor)… Els americans com els reben: amb floretes i petonets?…

__________________________

Llegint diaris o guaitant i sentint tvs i ràdios i planes a internet… Si sents algú dir Barf(!)elhonAH (barf vol dir vomitar, per això, a part que veure’ls ja fa bescanviar la peceta, pel fet que ja saps qui són els qui de Barcelona en diuen Barf!…elonAh, i els qui de València, Balenf!…ia, etc., per això m’és tan fàcil de dir’ls els noms que els dic: gos orxegós Kh-kh-kh-kh… el qui tenen ara de màxim representant, tragitós titella el qui tenien suara, i així anar fent…), si sents algú parlant-hi així, en barf!, ja pots tancar, no cal continuar perdent el temps i, sobre, que t’hi enverinin el cuquet de l’orella.

El mateix s’esdevé amb cap diari o llibre d’historietes. Si veus que diuen Barcelona, o Alacant, o Eivissa  (Shitspain), o Perpinyà (Offfegance), o Joan Miró (Khasspain), o Arístides Maillol (Facaganses)…, pleguem, tot mentides!

__________________________

All those filthy undesirables that call Barcelona: Barf!!!…elonah. Dismiss them as worthless pieces of shit.

And all those t.p.-type books of pseudohistory, catch them in one lie, for instance that Catalonia is subsumed in a bigger turd-cauldron called asspain, or that Francesc Aragó is just another froggy johny crapaud, or that there ever existed anything so ludicrous as the catholic kings, with the fucking thieving isabella of cast-ill-will being nothing other than a priest-invented whore, a piece of infamous rapacious avaritious snot-licker begging bitch, and you know that the worthless pamphlet is full of lies, in fact that lies is all it’s got.

Or that Columbus wasn’t a Catalonian, or that Elx and Figueres and Morella and Maó are also spic-owned. Lies, fucking lies. No point in going on. Throw away the mendacious book or newspaper — despicable poisoned spic bumpf.

Filthy cast-ill-willians, they know nothing else than to go at it in stupid agression. Alien stupid monsters of cruelty casting death and torture and ill will everywhere they set their bloody paw, like in old Aztec Mexico, like in heroic Catalonia, you know…

__________________________

Carall, carall, minyons. Car cal tindre els ulls, saps?, sempre ben obertets.